Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.

Lo libre publicat per las Premsas Universitàrias de Bordèu, presenta la morfologia nominala e verbala, e la sintaxi de l'occitan ancian. Recampa çò que cal saber per poder legir aisidament los trobadors e los tèxtes de la literatura occitana de l’Edat Mejana.

Lo cambiament màger es l’apondon d’una part importanta consacrada a la fonetica istorica. Los autors estudian aquí menimosament lo caminament dels fonèmas e lor evolucion dempuèi lo latin fins a l’occitan ancian.

L'obratge se vòl simple e pedagogic, clar e de bon consultar per tal que la descobèrta e l’aprendissatge de la lenga occitana foguèsson al còp agradius e eficaces.

Es de notar que per aquesta quatrena edicion los dos autors an causit d'emplegar coma lenga de referéncia l'occitan.

La lenga del trobar, Maurice Romieu e André
Bianchi

Cobèrta del libre La lenga del trobar de Maurice Romieu e André Bianchi (Premsas Universitàrias de Bordèu, 2025)


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Ensag : 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.