Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala
de tres libres illustrats + CD.
Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.
Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.
46 € en plaça de 56 €, mandadís postal ofèrt.
L'ofèrta es reservada a las comandas individualas mandadas abans lo 31/12/2017.
Lo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros
Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.
Los ensenhaments de M. Lapluma de Andrieu Lagarda (Letras d'òc, 2017, 15 x 21 cm, 160 paginas, 20 €,
ISBN : 978-2-916718-76-7).
Aqueste libre recampa una garba de cronicas d'Andrieu Lagarda dedicadas a la lenga occitana, paregudas pel primièr còp dins la revista Lo Gai Saber.
D'un biais risolièr e umoristic, l'autor balha conselhs e ensenhaments a totes los que vòlon escriure en lenga occitana.
Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o
un anar tornar de J.R.R. Tolkien.
L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.
Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.