Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.

46 € en plaça de 56 €, mandadís postal ofèrt.

L'ofèrta es reservada a las comandas individualas mandadas abans lo 31/12/2017.

letras

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Entre dos millenaris

entre-dos-millenarisEntre dos millenaris - IEO-IDECO - Ensag - 2009 - 16 èuros

Un obratge per far lo punt sus la realitat occitana uèi. Recampa un quarantenat de contribucions : istòria, lenga, ensenhament, arts e letras, practicas localas, politica, reflexion, comunicacion... Tot çò que fa un biais de viure collectiu es pres en compte per dire l'escomesa occitana a la debuta del tresen millenari... Es estat redigit jos la direccion del Claudi Molinièr.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.