mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Una espelida : la jove poesia ròm en Iogueslavia

Un novèl parlar poetic acaba de crebar l’uòu en Euròpa : lo dels Rroms. La cultura orala collectiva d’aquel pòble, la sola qu’ajan aguda fins ara, balha lo jorn dins maites païses a l’encòp a una garba de creacions individualas qu'èran subre nàisser dempuèi los ainats coma Sztojka Ferencz en Ongría tre lo sègle XIX, puèi Nina Dudarova, Alexandre Hermàno, Òlga Pànkova, Vania Timofeiev (Hrustalhò de son escais), o Nikolai Satkević a Mòsca dins las annadas 30, Kārlis Rudēvičs puèi Leksa Manuś en Letonìa, fins a Dezider Banga mai recentament en Checòslovaquia, Rostás-Farkas György, Choli Daróczi József (Choli de son escais), en Ongría, sens comptar los d’Iogueslavia, que ne parlam çai-jos, ni la paura Papùśa (Bronisława Wajs per l’estat civil), estèla primadièra en Polònia, i a mai de vint ans.

Se tantes fogals independentament s’abrasan tot d’una, es qu’avèm pas aquí un fogatèl passadís, non, aquò marca que l’èime collectiu ròm es madur per passar una estapa de mai de son istòria.

Es en Iogueslavia que lo movement es lo mai riche, lo mai avançat e lo mai complèxe, çò qu’es pas estonable, puèi que l’i vesèm sostat e acaptat a l’encòp per lo nombre d’etnias del país (pas mens de 16 nacions e nacionalitats, çò qu’es plan solide un factor favorable a la vida d’una de mai ‒ al contrari dels païses culturalament monolitics qu’estofan tota votz alternativa). Ça que la aquela florison, per tant druda que siá, es desconeguda del tot dels mitans literaris en defòra de la Federacion.

Marcel Courthiade

Poeti rrom dei Balcani de Marcel Courthiade e Peyre Anghilante. Edicions Chambra d’Òc, mai de 2014, 142 paginas.


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]