mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Una espelida : la jove poesia ròm en Iogueslavia

Un novèl parlar poetic acaba de crebar l’uòu en Euròpa : lo dels Rroms. La cultura orala collectiva d’aquel pòble, la sola qu’ajan aguda fins ara, balha lo jorn dins maites païses a l’encòp a una garba de creacions individualas qu'èran subre nàisser dempuèi los ainats coma Sztojka Ferencz en Ongría tre lo sègle XIX, puèi Nina Dudarova, Alexandre Hermàno, Òlga Pànkova, Vania Timofeiev (Hrustalhò de son escais), o Nikolai Satkević a Mòsca dins las annadas 30, Kārlis Rudēvičs puèi Leksa Manuś en Letonìa, fins a Dezider Banga mai recentament en Checòslovaquia, Rostás-Farkas György, Choli Daróczi József (Choli de son escais), en Ongría, sens comptar los d’Iogueslavia, que ne parlam çai-jos, ni la paura Papùśa (Bronisława Wajs per l’estat civil), estèla primadièra en Polònia, i a mai de vint ans.

Se tantes fogals independentament s’abrasan tot d’una, es qu’avèm pas aquí un fogatèl passadís, non, aquò marca que l’èime collectiu ròm es madur per passar una estapa de mai de son istòria.

Es en Iogueslavia que lo movement es lo mai riche, lo mai avançat e lo mai complèxe, çò qu’es pas estonable, puèi que l’i vesèm sostat e acaptat a l’encòp per lo nombre d’etnias del país (pas mens de 16 nacions e nacionalitats, çò qu’es plan solide un factor favorable a la vida d’una de mai ‒ al contrari dels païses culturalament monolitics qu’estofan tota votz alternativa). Ça que la aquela florison, per tant druda que siá, es desconeguda del tot dels mitans literaris en defòra de la Federacion.

Marcel Courthiade

Poeti rrom dei Balcani de Marcel Courthiade e Peyre Anghilante. Edicions Chambra d’Òc, mai de 2014, 142 paginas.


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

Lenga de pelha - Joan-Pau Verdier

Lo libre-CD de Joan-Pau Verdier Lenga de pelha recampa 22 cronicas radiofonicas en version tèxt e àudio.

L'edicion e de la difusion son assegurada per Novelum - IEO Perigòrd al prètz de 12 èuros.

L'autor anima dempuèi vint ans l'emission Meitat-chen, meitat-pòrc cada dimenge sus France-Bleu Perigòrd. Aquí denóncia, en occitan, los absurditats, incoeréncias e autras bestisas de nòstre temps

Pichons vos vau contar - Aimat Tastaire

L'IEO d'Òlt propausa (2014) lo libre Pichon vos vau contar.

L’autor, Aimat Tastaire, presenta aquí un libre compausat de sièis novèlas pels enfants.

« Ma maire aviá d’istorietas imaginàrias e d’unes còps fantasticas coma l’estranh mercejament d’un fachilièr, l’ajuda a un farfadet nafrat o la visita d’un castèl embreissat ; mas tanben las coquinariás, la maissantisa, o al sens contra, l’amabilitat dels enfants quand o cal dins la vida de cada jorn. »