Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Extrach, Roges Nivolasses, paginas 40 e 41 :

« Los conselhièrs de Lacapèla-Cabanial, Serinjac, Vireta e mai Floretas, son inquiets, que cada jorn, e mai mantun còp per d’unes, me sònan al telefòn ! A l’ostal o a la comuna ! A quina ora que siá, macarèl ! Fòrça mormolhan que la polícia es ben longanha, e tot e tot... e que los cònsols fan pas son trabalh... Enfin qué ? Brigadièr, cal capitar al pus lèu ! »

Lo ton de la darrièra frasa èra pesuc de menaças, de sosentenduts. Lo brigadièr o percebiá, – e mai sentiguèt los pels dels braces se li quilhar ! e lo prenguèt coma un òrdre...

« Bon, Monsen Conselhièr general, farem al maximum e...

– O vos conselhi ! copèt l’autre. Anem, me’n cal anar ; una acampada a la prefectura. »

Lo brigadièr, un còp a la gendarmariá sonèt son adjunt e lo Ramondenc. Totis tres faguèron lo punt.

« Pensi que caldriá cosinar la femna Lalanda, diguèt lo Ramondenc.

– I pensavi, ieu tanben », ajustèt lo brigadièr. L’adjunt capegèt.

Abans de montar dins la 4L, blau cerulenc, lo brigadièr, qu’èra grandàs, quitèt lo quèpi, per se trucar pas al tet de l’autò. L’adjunt menava. Vint minutas pus tard dintravan dins la cort de çò qu’èra estat, autres còps, l’ostal d’un ric pagés. Çò que vos tirava l’uèlh, d’en primièr, èra la palha. N’i aviá pertot. Cambiava las formas de las causas, cubrissent los objèctes d’un lençòl jaunàs-passat. Adoçava, en los cambiant, los pès de las parets, e s’amontairava dins los recantons. N’i aviá tanben sus las fustas dels engards, abandonada aquí pels vents torbilhs de l’auton e de la prima. Las bastissas d’espleita, a l’abandon, avián entamenat son arroïnada. De teulats crebats aicí e la, de doberturas badantas sens pòrta ni contravent e de qualas subsistissíán las palmèlas rovilhadas ; d’espleits rosegats de rovilha, d’esqueletas de carretas esclafadas jos de montairòls de palha.

E, al mièg d’aquel cementèri d’espleits, contrastant amb aquela mòrt lenta, un desenat de galinas e dos o tres pols picoravan sus un pojolet de terranha envasit per las èrbas fòlas, qu’èra estat, i aviá fòrça temps, de fems. La polalha, espaurugada pel tarabastèri de l’autò, desfugiguèt, pialhanta, ensajant de s’enairar de sas alas impoderosas, daissant plaça als cavals mecanics e pudents, s’anant rescondre jos la carcassa cussonada e mièja crotlanta d’una antica maquina d’escodre encara atalada a una locomobila chapada per l’oxid de fèrre. Dins la cort, demèst palha e èrbas fòlas, creissián aicí e la d’agrunelièrs, blaus d’agrunèlas rafidas, provenda de l’aucelum...


Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Del temps que lo bestium parlavan - Gérard Marty

Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.

Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.