Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Extrach, Roges Nivolasses, paginas 40 e 41 :

« Los conselhièrs de Lacapèla-Cabanial, Serinjac, Vireta e mai Floretas, son inquiets, que cada jorn, e mai mantun còp per d’unes, me sònan al telefòn ! A l’ostal o a la comuna ! A quina ora que siá, macarèl ! Fòrça mormolhan que la polícia es ben longanha, e tot e tot... e que los cònsols fan pas son trabalh... Enfin qué ? Brigadièr, cal capitar al pus lèu ! »

Lo ton de la darrièra frasa èra pesuc de menaças, de sosentenduts. Lo brigadièr o percebiá, – e mai sentiguèt los pels dels braces se li quilhar ! e lo prenguèt coma un òrdre...

« Bon, Monsen Conselhièr general, farem al maximum e...

– O vos conselhi ! copèt l’autre. Anem, me’n cal anar ; una acampada a la prefectura. »

Lo brigadièr, un còp a la gendarmariá sonèt son adjunt e lo Ramondenc. Totis tres faguèron lo punt.

« Pensi que caldriá cosinar la femna Lalanda, diguèt lo Ramondenc.

– I pensavi, ieu tanben », ajustèt lo brigadièr. L’adjunt capegèt.

Abans de montar dins la 4L, blau cerulenc, lo brigadièr, qu’èra grandàs, quitèt lo quèpi, per se trucar pas al tet de l’autò. L’adjunt menava. Vint minutas pus tard dintravan dins la cort de çò qu’èra estat, autres còps, l’ostal d’un ric pagés. Çò que vos tirava l’uèlh, d’en primièr, èra la palha. N’i aviá pertot. Cambiava las formas de las causas, cubrissent los objèctes d’un lençòl jaunàs-passat. Adoçava, en los cambiant, los pès de las parets, e s’amontairava dins los recantons. N’i aviá tanben sus las fustas dels engards, abandonada aquí pels vents torbilhs de l’auton e de la prima. Las bastissas d’espleita, a l’abandon, avián entamenat son arroïnada. De teulats crebats aicí e la, de doberturas badantas sens pòrta ni contravent e de qualas subsistissíán las palmèlas rovilhadas ; d’espleits rosegats de rovilha, d’esqueletas de carretas esclafadas jos de montairòls de palha.

E, al mièg d’aquel cementèri d’espleits, contrastant amb aquela mòrt lenta, un desenat de galinas e dos o tres pols picoravan sus un pojolet de terranha envasit per las èrbas fòlas, qu’èra estat, i aviá fòrça temps, de fems. La polalha, espaurugada pel tarabastèri de l’autò, desfugiguèt, pialhanta, ensajant de s’enairar de sas alas impoderosas, daissant plaça als cavals mecanics e pudents, s’anant rescondre jos la carcassa cussonada e mièja crotlanta d’una antica maquina d’escodre encara atalada a una locomobila chapada per l’oxid de fèrre. Dins la cort, demèst palha e èrbas fòlas, creissián aicí e la d’agrunelièrs, blaus d’agrunèlas rafidas, provenda de l’aucelum...


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan - Patrick Sauzet

botgeta Es sortit en 2019 lo diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan en çò de las edicions Yoran.

Son edicion es estada aprestada per Patrick Sauzet. Lo libre de 576 paginas, es al format 8,5 x 12 cm.

Aquel diccionari conten 13 000 mots e reviradas (5 600 intradas costat francés e 7 400 costat occitan). Lo vocabulari presentat es lo de la vida vidanta e es adaptat al mond de uèi.

Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.