mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.

Cada tèxt es un instantanèu crocat sul viu. Las scènas son cortas fugidissas, realas. Un ramelet d'encontres que vos farà viatjar d'Itàlia en Slovaquia, en Polonha, a las Antilhas, en Espanha e per mai d'un país d'Africa... 

Extrach : « Çò que mai me pivelava èra la dignitat que se vesiá dins las caras. Òmes del pòble, agachavan davant eles la vida que s’anava acabar. Sus maitas fotografias, los òmes portavan la cravata. Me remembrèt mon temps de mainatge quand los amics obrièrs del paire cargavan la cravata lo dimenge per anar a de reünions importantas dels presonièrs o del sindicat. Aquò tanben èra una question de dignitat. »


L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Contes d'Aubrac

mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.