mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Es pel darrièr còp, benlèu, qu'ensaja d'informar los que l'enròdan sus çò qu'avenguèt del temps que los umans èran tot-poderoses. Lor explica cossí la pèsta anientèt gaireben tota l’umanitat.

L'autor, Jack London, nasquèt en 1876 a San Francisco al Estats Units. Es mai que mai conegut per sos romans d’aventura ont l'accion se situa dins lo grand nòrd american : White Fang, The Call of the Wild o The Sea-Wolf. Morriguèt en 1916.

*

Aquel trabalh de traduccion de Pèire Beziat ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions).

*

mars

*

Extrach de La pèsta escarlata

Lo caminòl seguissiá çò que dins lo temps èra estat la cauçada d’un camin de fèrre. Mas cap de tren i passava pas pus. Lo bòsc enrodava los costals de cada part de la cauçada e la subrondava dins un frami verd d’arbres e de bartasses. La senda èra pas pus larga que ne caliá per poder far passar qualqu’un e èra pas gaire mai qu’una dralha per las bèstias salvatjas. Aicí e alà, un tròç de fèrre rovilhat reganhava del sòl e ensenhava que lo ralh e las travèrsas èran totjorn aquí. A un airal plan en vista, un arbre, espés d’un palm, aviá grelhat a un ajust e aviá caplevat lo ralh. La travèrsa juntada per un tirafons aviá, a bèls uèlhs vesents, seguit lo ralh pro naut e son lòtjament s’èra emplit de grava e de fuèlhas poiridas, çò que fasiá qu’ara aquel vièlh cadafalc estranh se quilhava tot de bescaire. Tant estrecha èra aquela via que se remarcava plan qu’èra estada una via unenca.

Un òme vièlh e un dròlle caminavan sus aquel sendarèl. Avançavan dapasset pr’amor que l’òme èra rèirevièlh, un pauc de paralisia lo fasiá trampelejar e s’apevava pesugament sus son baston. Un calòt de pèl de cabra li parava lo cap del solelh. D’endejós aquesta pèl, pindorlava una flòta teunha de pels blancs crassoses. Una visièra engenhosament fargada amb una fuèlha larga li abrigava los uèlhs e d’endejós fintava lo camin ont pausava sos pès. La barba, coma lo pel, qu’auriá degut èsser blanca coma de nèu, èra tota burèla pr’amor dels tempèris e tota tacada per la vida dins los campaments. Li tombava gaireben fins a la cinta coma una granda madaissa tota cotissada. Sul pitre e sus las espatlas pindorlava un vestit de pèl de cabra d’una sola pèça, tot arnat. Los braces e las cambas, magrostins e acrochonits marcavan lo rèirevielhum tan plan coma l’uscle, los cretges e las grafinhadas marcavan las annadas d’exposicion als tempèris.

Lo dròlle que caminava davant, reglant l’ardor de sos muscles a l’avançada longanha del vielhon, portava tanben qu’un simple vestit – un tròç de pèl d’ors espelhandrada e traucada al mièg per poder far passar lo cap. Deviá pas aver mai de dotze ans. Ficada cocarèlament sus una de sas aurelhas, i aviá una coa de pòrc trencada de fresc. Dins una man portava un arc de talha mejana e una sageta.


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Retrach del colonizat - Albert Memmi

retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

Mowgli la granhòta - Rudyard Kipling

mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.