iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Pèire Beziat nasquèt en 1954 a L’Eissagador, comuna de Vabre dins Tarn. Es ara (2016) retirat e demòra a Ferrièras (Tarn) ont a passat la màger part de sa vida.

Lo libre - Quand Jim Hawkins dobrís lo còfre de Billy Bones, sospecha pas que partirà qualques jorns mai tard luènh dels sieus e de l’albèrga familiala, a bòrd de l’Hispaniola, cap a l’Iscla del Tresaur. Mas las causas se debanaràn pas coma cal pel jovent aventurièr que deurà afrontar Long John Silver, un cosinièr sanguinari, e sos compaires.

Extrach - « Mon còr fasiá tifa-tafa quand tornèrem partir per aquela aventura dangierosa, totes dos dins la nuèit freja. La luna plena començava de créisser e rogejava a la cima nauta de la tuba, e aquò nos faguèt afanar que nos pensèrem que s’i veiriá coma en plen jorn per tornar e que poiriam èsser vistes per d’espias. Passèrem lis, sens bruch e a la lèsta a l’abric dels tèrmes, lo long de las randuras, mas vegèrem nimai ausiguèrem pas degun qu’ajustèsse a nòstra paur fins qu’aguèrem a nòstre grand solaç tampat la pòrta de l’Amiral Benbow.

« Tirèri sulcòp lo barrolh, e demorèrem un moment dins l’escuresina per tornar prene alen, sols amb lo cadavre del capitani. Puèi ma maire prenguèt una candèla dins la beguda e nos tenguent per la man dintrèrem dins la sala. Jasiá coma l’aviam daissat, virat d’esquina, los uèlhs dobèrts e un braç estirat. »


Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Romania o l'Empèri del Solelh

En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.