iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Pèire Beziat nasquèt en 1954 a L’Eissagador, comuna de Vabre dins Tarn. Es ara (2016) retirat e demòra a Ferrièras (Tarn) ont a passat la màger part de sa vida.

Lo libre - Quand Jim Hawkins dobrís lo còfre de Billy Bones, sospecha pas que partirà qualques jorns mai tard luènh dels sieus e de l’albèrga familiala, a bòrd de l’Hispaniola, cap a l’Iscla del Tresaur. Mas las causas se debanaràn pas coma cal pel jovent aventurièr que deurà afrontar Long John Silver, un cosinièr sanguinari, e sos compaires.

Extrach - « Mon còr fasiá tifa-tafa quand tornèrem partir per aquela aventura dangierosa, totes dos dins la nuèit freja. La luna plena començava de créisser e rogejava a la cima nauta de la tuba, e aquò nos faguèt afanar que nos pensèrem que s’i veiriá coma en plen jorn per tornar e que poiriam èsser vistes per d’espias. Passèrem lis, sens bruch e a la lèsta a l’abric dels tèrmes, lo long de las randuras, mas vegèrem nimai ausiguèrem pas degun qu’ajustèsse a nòstra paur fins qu’aguèrem a nòstre grand solaç tampat la pòrta de l’Amiral Benbow.

« Tirèri sulcòp lo barrolh, e demorèrem un moment dins l’escuresina per tornar prene alen, sols amb lo cadavre del capitani. Puèi ma maire prenguèt una candèla dins la beguda e nos tenguent per la man dintrèrem dins la sala. Jasiá coma l’aviam daissat, virat d’esquina, los uèlhs dobèrts e un braç estirat. »


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

'La man d'Urlica' de Raimonda Tricoire

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.