Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Al fial dels sègles l'autor precisa l'evolucion que coneguèron aqueles territòris dempuèi la preïstòria : cambiament politics, guèrras, invasions, vida intellectuala e movements culturals (Trobadors, Felibrige, Occitanisme), actualitat recenta...

Jean Sagnes nos balha en qualques dos cents paginas una panorama de l'istòria nòstra.

Ensenhador :

  • Capítol I - A l'origine : une langue, un territoire.
  • Capítol II - Les temps préhistoriques et antiques.
  • Capítol III - Gallo-romans, Wisigoths, Arabes et Francs (Ve-XIe siècles).
  • Capítol IV - Troubadours, cathares et croisés (XIIe-XIIIe siècles).
  • Capítol V - De nouvelles calamités aux XIVe et XVe siècles.
  • Capítol VI - Une difficile intégration dans l'ordre monarchique français (1515-1788).
  • Capítol VII - Un demi-siècle de bouleversements, de la révolution de 1789 à la révolution de 1848.
  • Capítol VIII - L'Occitanie sous le double signe du Félibrige et de l'école républicaine (1848-1940).
  • Capítol IX - Depuis 1940, profonds changements économiques et politiques.
  • Capítol X - Aujourd'hui, une nouvelle occitanité ?
  • Capítol XI - La région « Occitanie - Pyrénées-Méditerranée ».

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes, edicion Cairn (216 paginas, novembre 2017).


Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.