Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Al fial dels sègles l'autor precisa l'evolucion que coneguèron aqueles territòris dempuèi la preïstòria : cambiament politics, guèrras, invasions, vida intellectuala e movements culturals (Trobadors, Felibrige, Occitanisme), actualitat recenta...

Jean Sagnes nos balha en qualques dos cents paginas una panorama de l'istòria nòstra.

Ensenhador :

  • Capítol I - A l'origine : une langue, un territoire.
  • Capítol II - Les temps préhistoriques et antiques.
  • Capítol III - Gallo-romans, Wisigoths, Arabes et Francs (Ve-XIe siècles).
  • Capítol IV - Troubadours, cathares et croisés (XIIe-XIIIe siècles).
  • Capítol V - De nouvelles calamités aux XIVe et XVe siècles.
  • Capítol VI - Une difficile intégration dans l'ordre monarchique français (1515-1788).
  • Capítol VII - Un demi-siècle de bouleversements, de la révolution de 1789 à la révolution de 1848.
  • Capítol VIII - L'Occitanie sous le double signe du Félibrige et de l'école républicaine (1848-1940).
  • Capítol IX - Depuis 1940, profonds changements économiques et politiques.
  • Capítol X - Aujourd'hui, une nouvelle occitanité ?
  • Capítol XI - La région « Occitanie - Pyrénées-Méditerranée ».

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes, edicion Cairn (216 paginas, novembre 2017).


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Reedicion de 'La Cançon de santa Fe'

L'editor Droz reeditèt a la debuta de 2025 La Cançon de santa Fe. L'edicion del tèxt es estada preparada per Valérie Fasseur.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.