oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Loís Andrioli es citat pels istorians de la literatura occitana, una carrièra de Niça pòrta son nom, mas son òbra e sa destinada pauc comuna son generalament mesconegudas.

D’un paire vengut dels Grisons e d’una maire niçarda originària d’Utèla, nasquèt a Sospèr en 1766 e moriguèt a Turin en 1838. Aquest oficièr del reialme de Sardenha, que combatèt en 1793 sus l’Aution e acabèt sa carrièra jos la Restauracion amb lo grad de colonèl, foguèt academician, poèta e dramaturg en lenga italiana. Compausèt tanben, dins lo niçart de la debuta del sègle XIX, de vèrses demorats per l’essencial inedits pendent près de dos sègles.

La partida dialectala de son òbra, conservada a la Bibliotèca reiala de Turin, compren lo recuèlh cortet de las Poesio nissardei e mai que mai l’epopèa en sièis cants entitolada Segurano (1832), version niçarda del poèma en italian qu’aviá consagrat vint e sèis ans mai d’ora a l’eroïna del sèti de Niça per las tropas franco-turcas en 1543.

D'una vasta cultura classica, grand legedor del Tasso e de l'Ariòsta, mas sensible a l'actualitat literària de son temps, Andrioli se situa al caireforc de las literaturas italiana e francesa. Tot en manifestant dins sos tèxtes un amor de son país natal e de sa lenga mairala qu’un aluenhament fòrça long aviá pas pogut entamenar, participèt de Turin estant a la segonda Renaissença de las letras d’òc e forniguèt al patrimòni literari niçart una contribucion qu’es pas de negligir e que l’edicion de Rémy Gasiglia voldriá tirar de l'oblit.

*

Rémy Gasiglia es professor de lenga e de literatura d’òc a l’Universitat Niça Sophia Antipolis. Membre del Centre Transdisciplinari d'Epistemologia de la Literatura, consacra sos trabalhs de recerca a las letras occitanas de l'edat barròca al jorn de uèi.


Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

Camins de guèrra - Jules Cubaynes

Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]