na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Quatrena de cobèrta - L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís.

Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que menan l’enquèsta, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquèsta avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.

Del meteis autor :

  • Fotuda Planeta (IEO Edicion - 2014)
  • Barrutlada en Irlanda e en Gallas (Ed. des Regionalisme - 2014)
  • Fotrairòl (Ed. des Regionalisme - 2015)

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.

Parlar lèser e escriure en occitan alpenc

parlar-leser Parlar lèser e escriure en occitan alpenc de D. Anghilante e G. Bianco. Editor : Chambra d'Òc, manual e CD rom, 2002, 24 èuros.

Presentacion : Aqueste manual vòl èsser una premièra aisina per aprene a parlar, lèser e escriure en occitan alpenc vista l'exigença d'una lenga escricha, en aplicacion de la Lei 482-99 e per comunicar entre nosautres occitans cisalpencs e amb Occitània tota.

20 tèxts didàctics - ortografia - gramatica - exercicis - literatura

Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.