lo-libre-del-causse-2016 Lo Libre del Causse de Pau Gairaud. Transcripcion en grafia normalizada de Domenja Blanchard (Vent Terral, 2016, 464 paginas, 19 èuros).

Lo Libre del Causse, paregut en dos volums de 1968 a 1970, ven enfin d'èsser reeditat. Un dels rares vertadièrs romans escriches en lenga occitana al sègle XX.

*

« Dins una lenga clara, naturala, que repetinga leugièreta, mirgalhada d'esperit trufarèl, es l'immense tablèu de la vida-vidanta que nos ofrís, uèi, l'uèlh furgaire d'un autor que sap agachar, que sap comprene e que non manca ni de sensibilitat, ni de sinceritat. Es dire que Lo Libre del Causse es pas un raconte a l'aiga de ròsa. Es quicòm de vertadièr, gaujós qualque còp e tendre quand s'endeven, sovent rebelut e brutal a l'occasion, coma la vida d'aqueles mases perduts dins aquel país de secada ont la raça montanhòla garda son anar sanse, e rude dins sa punhor. »

Enric Mouly dins son prefaci de 1968 al primièr libre

*

« A cima, i a lo país. Sens illusion de país perdut. La misèria, l’orguèlh. Los òmes. Tot s’intègra al roman. Pas un sol personatge, e mai lo mèstre d’escòla, e mai Lisòta qu’es pas mai qu’una filha de bòria, e mai... e mai... pas un sol personatge que non siá de carn e d’òsses, que son astrada siá pas escricha dins las realitats economicas et socialas del temps, vertadièr fins que dins sa retenguda, fins que dins aquela non-libertat que sembla los caracterizar totes. Un país d’explosions dintradas. Vos convidi a i dintrar. »

Ives Roqueta

*

Presentacion de l'editor - De la Bèla Epòca a 1968, de la Guèrra de 14 a l’Occupacion, a la Resisténcia, e al reviscòl de las Trentas Gloriosas, una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a salvar, mas d’argent, de sèxe e de passion.

En 1968 sortís Lo Libre del Causse, seguit en 1970 pel Segond Libre del Causse. Pèire Escodornac : l’eròi del libre, ronfut, espatlut, tan larg coma naut, escaissat Palfèrre. Es segut entre dos gendarmas al palatz de justícia de Riòm d’Auvèrnha. Per de qué ? O saurem pas qu’a la tota fin del libre segond.

Dos libres que ne fan qu’un, dins un vestit flame nòu. Tant per la lenga coma per l’escritura, pel debanar e la mestresa de l’accion coma per la riquesa psicologica de sos personatges, un dels melhors romans de nòstra literatura modèrna.

*

Pau Gairaud (Severac del Castèl, 1898 – Montpelhièr, 1994), agent puèi contrarotlaire de l’Enregistrament, blaçat pendent la guèrra de 14, membre actiu de la Resisténcia en Roergue, escriguèt l’essencial de son òbra romanesca en occitan, amb los dos tòmes del Libre del Causse puèi los quatre tòmes del Vièlh Estofegaire.


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...