lo-libre-del-causse-2016 Lo Libre del Causse de Pau Gairaud. Transcripcion en grafia normalizada de Domenja Blanchard (Vent Terral, 2016, 464 paginas, 19 èuros).

Lo Libre del Causse, paregut en dos volums de 1968 a 1970, ven enfin d'èsser reeditat. Un dels rares vertadièrs romans escriches en lenga occitana al sègle XX.

*

« Dins una lenga clara, naturala, que repetinga leugièreta, mirgalhada d'esperit trufarèl, es l'immense tablèu de la vida-vidanta que nos ofrís, uèi, l'uèlh furgaire d'un autor que sap agachar, que sap comprene e que non manca ni de sensibilitat, ni de sinceritat. Es dire que Lo Libre del Causse es pas un raconte a l'aiga de ròsa. Es quicòm de vertadièr, gaujós qualque còp e tendre quand s'endeven, sovent rebelut e brutal a l'occasion, coma la vida d'aqueles mases perduts dins aquel país de secada ont la raça montanhòla garda son anar sanse, e rude dins sa punhor. »

Enric Mouly dins son prefaci de 1968 al primièr libre

*

« A cima, i a lo país. Sens illusion de país perdut. La misèria, l’orguèlh. Los òmes. Tot s’intègra al roman. Pas un sol personatge, e mai lo mèstre d’escòla, e mai Lisòta qu’es pas mai qu’una filha de bòria, e mai... e mai... pas un sol personatge que non siá de carn e d’òsses, que son astrada siá pas escricha dins las realitats economicas et socialas del temps, vertadièr fins que dins sa retenguda, fins que dins aquela non-libertat que sembla los caracterizar totes. Un país d’explosions dintradas. Vos convidi a i dintrar. »

Ives Roqueta

*

Presentacion de l'editor - De la Bèla Epòca a 1968, de la Guèrra de 14 a l’Occupacion, a la Resisténcia, e al reviscòl de las Trentas Gloriosas, una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a salvar, mas d’argent, de sèxe e de passion.

En 1968 sortís Lo Libre del Causse, seguit en 1970 pel Segond Libre del Causse. Pèire Escodornac : l’eròi del libre, ronfut, espatlut, tan larg coma naut, escaissat Palfèrre. Es segut entre dos gendarmas al palatz de justícia de Riòm d’Auvèrnha. Per de qué ? O saurem pas qu’a la tota fin del libre segond.

Dos libres que ne fan qu’un, dins un vestit flame nòu. Tant per la lenga coma per l’escritura, pel debanar e la mestresa de l’accion coma per la riquesa psicologica de sos personatges, un dels melhors romans de nòstra literatura modèrna.

*

Pau Gairaud (Severac del Castèl, 1898 – Montpelhièr, 1994), agent puèi contrarotlaire de l’Enregistrament, blaçat pendent la guèrra de 14, membre actiu de la Resisténcia en Roergue, escriguèt l’essencial de son òbra romanesca en occitan, amb los dos tòmes del Libre del Causse puèi los quatre tòmes del Vièlh Estofegaire.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Dins los tudèls - Recuèlh de nòvas

Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del Lauragués, es sortit.

Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.