Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.

Dins sa presentacion Sèrgi Gairal precisa que « l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals. » Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de vint tèxtes del recuèlh que se pòdon escotar sus son site aquí.


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.