Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.

Dins sa presentacion Sèrgi Gairal precisa que « l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals. » Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de vint tèxtes del recuèlh que se pòdon escotar sus son site aquí.


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

'La lenga del trobar' de Maurice Romieu e André Bianchi

Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.

Sul libre 'Viatge d'ivèrn' de Danièla Julien

viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.