Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.

Dins sa presentacion Sèrgi Gairal precisa que « l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals. » Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de vint tèxtes del recuèlh que se pòdon escotar sus son site aquí.


Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada

ignorants Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada
es una benda dessenhada d'Etienne Davodeau e de Richard Leroy.

Es estada publicada en 2016 per l'associacion Terrairòl de Nimes.

Etienne Davodeau es autor de benda dessenhada, coneis pas gaire lo mond del vin. Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai legit de benda dessenhada, mas son totes dos de bona volontat e plan curioses.

Prèmi Ostana de 2015

grains-of-gold Mai de 2015, James Thomas (Bristòl 1971) ven de reçaupre lo Prèmi Ostana per la lenga occitana.

Ven de publicar : Grains of gold una antologia de la literatura occitana a cò de Francis Boutle Publishers [ligam]

Aqueste prèmi recompensa la qualitat de son trabalh en favor de la difusion de la literatura occitana dins lo mond.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.