A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Un roman policièr conforma a çò que la literatura occitana produsís dins lo genre dempuèi los primièrs ensages de Raimond Guiraud amb las enquèstas del comissari Casal, fins al trabalh de Joan Ganhaire amb lo comissari Darnaudguilhem, en passant per Aimat Tastaire e son inspector principal Milien.

Un país, aicí Nimes e las Cevenas, un mòrt e d'enganas. Un libre distraccion, per passar lo temps.

Extrach – D’un còp la polida detectiva s’avisèt d’un cambiament dins lo biais de son companhon. Lo bruch del mastegar golibaud s’èra calat subte. Lo pelhandràs demorava tancat coma en extasi, los uèlhs sens expression negats dins la contemplacion d’un asuèlh fosc. Solet se devinhava al dintre de la boca entredobèrta en fina lisqueta lo lent vai-e-ven de la lenga que cordurava lepeta d’una gauta a l’autra. Al cap d’un temps s’ausiguèt o puslèu se legiguèt sus las pòtas dins un bof teune : « Moton ! ». Margarida n'èra estabosida, presava segur lo rare privilègi d'èstre admesa a la convèrsa interiora e de ne sasir las paraulas mas aquel mot, levat que se foguèsse enganada de tant qu'èra prononciat feblament, la trucava. Moton ? Es que lo Momò virava destimborlat, de fedas, aquí en plena vila ! Pasmens la convèrsa contunhava, gaireben muda.

*

Jòrdi Peladan nasquèt en 1938 a Alès d’una familha cevenòla. Militant occitanista, es engatjat dins lo mitan associatiu de Nimes.

En 2008 cotria amb Josiana Romero publiquèt un metòde d’aprendissatge de la lenga occitana Cap a l’occitan.


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.