A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Un roman policièr conforma a çò que la literatura occitana produsís dins lo genre dempuèi los primièrs ensages de Raimond Guiraud amb las enquèstas del comissari Casal, fins al trabalh de Joan Ganhaire amb lo comissari Darnaudguilhem, en passant per Aimat Tastaire e son inspector principal Milien.

Un país, aicí Nimes e las Cevenas, un mòrt e d'enganas. Un libre distraccion, per passar lo temps.

Extrach – D’un còp la polida detectiva s’avisèt d’un cambiament dins lo biais de son companhon. Lo bruch del mastegar golibaud s’èra calat subte. Lo pelhandràs demorava tancat coma en extasi, los uèlhs sens expression negats dins la contemplacion d’un asuèlh fosc. Solet se devinhava al dintre de la boca entredobèrta en fina lisqueta lo lent vai-e-ven de la lenga que cordurava lepeta d’una gauta a l’autra. Al cap d’un temps s’ausiguèt o puslèu se legiguèt sus las pòtas dins un bof teune : « Moton ! ». Margarida n'èra estabosida, presava segur lo rare privilègi d'èstre admesa a la convèrsa interiora e de ne sasir las paraulas mas aquel mot, levat que se foguèsse enganada de tant qu'èra prononciat feblament, la trucava. Moton ? Es que lo Momò virava destimborlat, de fedas, aquí en plena vila ! Pasmens la convèrsa contunhava, gaireben muda.

*

Jòrdi Peladan nasquèt en 1938 a Alès d’una familha cevenòla. Militant occitanista, es engatjat dins lo mitan associatiu de Nimes.

En 2008 cotria amb Josiana Romero publiquèt un metòde d’aprendissatge de la lenga occitana Cap a l’occitan.


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.