Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024
Detalh de la cobèrta del libre 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lo dijòus 12 de setembre de 1213, los cavalièrs occitans e catalano-argoneses del rei d'Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic se remosan fàcia al castèl de Muret prèp de Tolosa. Aquí se tròban los soldats franceses de Simon de Montfòrt que capdèla la crosada presicada pel papa Innocent III en 1208 contra los senhors occitans accusats de complicitat amb l'eresia catara.

Lo libre de Martín Alvira Cabrer tornar sus l'eveniment que decidiguèt per part del debanar de la guèrra. Après vint an de guèrra la monarquia francesa prendrà lo poder sus la region, restacant lo comtat de Tolosa al reialme de França après la somission de Raimond VII.

La batalha de Muret (1213) es una de las tres grandas batalhas que decidiguèron del futur dels Estats europèus amb la de las Navas ganhada dins lo sud d'Espanha contra los musulmans (1212) e la batalha de Bovina (1214) ganhada per Philippe Auguste contre l'emperador germanic.

Martín Alvira Cabrer es professor titulari d’istòria medievala a l’Universidad Complutense de Madrid, ancian membre du Centre d’Études Cathares de Carcassona puèi cercaire associat al FRA.M.ESPA (FRAnce Méridionale et ESPAgne) del CNRS UMR 5136 de Tolosa.

Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024

Cobèrta del libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024


Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.