lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Seguissèm sesilha après sesilha lo long camin de reconquista. Reconquista identitària, constat d'una nafradura prigonda, reconquista d'una lenga confiscada, denegada, mespresada.

Excepcionala dins l'escrich occitan, aquela confession - òc ben, es lo mot que conven - nos daissa pas indiferent e nos pausa mantunas questions sus nòstra quita occitanitat.

Acompanhat d'un prefaci de son psicanalista e d'una presentacion d'Estela Mazodier, lo libre de 220 paginas en occitan revirat en francés ven de paréisser dins la colleccion Mar e Mont de la MARPOC.

Presentacion de l’autor - Nascut en Alès en 1960, Yanick Martin faguèt sos estudis segondaris al licèu Jean Batispte Dumas d’aquela quita vila. Partiguèt puèi al Clapàs ont capitèt lo diplòma de dentista. Pratiquèt pendent un trentenat d’annadas. Ara aprigondís sa coneissença de la lenga e parteja la cultura d’òc.

Presentacion de l’obratge per l'autor - En aquel sègle vint e un començant, la question que l’òm pausa mai sovent a un Occitan, que parla la lenga, es : « Cossí l’avètz coneguda aquesta lenga, e per de qué la parlatz ? ». Vertat que la transmission familhala se fa pas mai e que los natius - los qu’an apresa la lenga al brèç - son pas gaire nombroses. L’interrogacion es plan legitima. Lo problèma es ample e cal plan dire que se tròba tant de responsas coma d’Occitans.

Trobèri interessant d’apondre a la tièra del cases particulars, ma singulara contribucion. La revelacion se faguèt, per ieu, pel biais d’una analisi. Òc ben ! Sul divan, a contar sa vida a un psicanalista.


'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.