lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Seguissèm sesilha après sesilha lo long camin de reconquista. Reconquista identitària, constat d'una nafradura prigonda, reconquista d'una lenga confiscada, denegada, mespresada.

Excepcionala dins l'escrich occitan, aquela confession - òc ben, es lo mot que conven - nos daissa pas indiferent e nos pausa mantunas questions sus nòstra quita occitanitat.

Acompanhat d'un prefaci de son psicanalista e d'una presentacion d'Estela Mazodier, lo libre de 220 paginas en occitan revirat en francés ven de paréisser dins la colleccion Mar e Mont de la MARPOC.

Presentacion de l’autor - Nascut en Alès en 1960, Yanick Martin faguèt sos estudis segondaris al licèu Jean Batispte Dumas d’aquela quita vila. Partiguèt puèi al Clapàs ont capitèt lo diplòma de dentista. Pratiquèt pendent un trentenat d’annadas. Ara aprigondís sa coneissença de la lenga e parteja la cultura d’òc.

Presentacion de l’obratge per l'autor - En aquel sègle vint e un començant, la question que l’òm pausa mai sovent a un Occitan, que parla la lenga, es : « Cossí l’avètz coneguda aquesta lenga, e per de qué la parlatz ? ». Vertat que la transmission familhala se fa pas mai e que los natius - los qu’an apresa la lenga al brèç - son pas gaire nombroses. L’interrogacion es plan legitima. Lo problèma es ample e cal plan dire que se tròba tant de responsas coma d’Occitans.

Trobèri interessant d’apondre a la tièra del cases particulars, ma singulara contribucion. La revelacion se faguèt, per ieu, pel biais d’una analisi. Òc ben ! Sul divan, a contar sa vida a un psicanalista.


Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

A l'ombra d'un manguièr

a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?