En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

*

Prémices de l'Europe. VIe - XIIIe siècles (2007, Sulliver) :

Dempuèi sèt sègles que los Estats ensaran de lor armadura Euròpa, dempuèi cinquanta ans qu'assajan, de tratat en tratat, de se despassar sens se renegar, es temps de rapelar qu'aquel continent es tanben fach d'espacis, de camins, de pòples, de lengas e de culturas.

Sus aquela mapa desplegada e al còr d'aquela istòria sens termièras, Robèrt Lafont considèra los grands movements umans que nos an fach Europèu, unes e divèrs, que sián : invasions sucessivas, guèrras inexpiablas, crimis dinastics o vams de creacions culturalas que sorgisson e s'espandisson.

Glaudi Barsotti dins lo jornal La Marseillaise presentava aquel trabalh : « Lo libre de Robèrt Lafont es passionant que se legís parièr d'un roman tot estent clafit de detalhs e... d'istòrias que ne fan una mena roman que vos dona l'enveja de passar lèu-lèu a la pagina d'après per saupre coma se va acabar ! E s'acabarà pas que nos dona una clau qu'es l'obertura per la cultura ! »

*

L'État et la Langue. Europe / Antiquité - XVIIe siècle (2008, Sulliver) :

Tre que los Grècs manlèvan l'alfabet als Fenicians per escriure lor lenga, l'Estat poncha jos la forma de la ciutat. Lenga e escrich desenant l'ajudan dins son servici.

Coma i a per la comunicacion orala un fixacion sistemica dicha fonologica, i a per fixar la lenga en escrich un sistèma fonematica que l'Estat n'estabís las règlas.

D'après lo codatge grèc se bastís lo codatge latin, lo nòstre, amb son contraròtle maximal de la Letra jos tres aspècts :

  • de sistèma de lenga escricha,
  • de sistèma de çò que servís a l'escriure, e
  • de sistèma de çò que s'escrich amb ela jos l'autoritat e de còp la censura de l'Estat.

Aital nasquèron en Gaula romana doas lengas novèlas : òc al Sud e oïl al Nòrd, l'autor ne seguís en parallèl l'emergéncia e lo desvolopament dins un salutari reexamen de l'istòria de França.


L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.

Ecrits en langue d'oc & Auteurs Occitans du Haut-Rouergue - Zefir Bòsc

Lo libre Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue sortiguèt en 2010. Presenta de tèxtes d'autors occitans del Naut Roergue, contemporans o ancian.

D'escriches en lenga occitana : poèmas, contes, cançons... mas tanben inventaris de bens o contractes.

L'edicion es estada aprestada per Zefir Bòsc. Los tèxtes son classificats per cantons e comunas d'origina :

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.