Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Pèire Passamessa se plaçava amb aquel roman dins lo grop plan redusit dels escrivans qu'assajavan alara de renovelar l'escritura occitana. Podèm citar Robèrt Lafont o Ives Roqueta que publiquèt en 1977 Lo trabalh de las mans pichon roman que rapèla Nhòcas e bachòcas.

Nhòcas e bachòcas es lo roman d'una rompedura ; rompedura qu'èra a se fa alara en Occitània entre una societat tradicionala rurala encara parcialament occitanofòna e la societat modèrna, plurilingüa e consmopolita.

Una novèla completa lo volum Automnada.

Extrach d'Automnada : « Un ròdol, l'esperit i bofèsse cotria amb lo mistrau, sènsa lis òmes es un nonren, un gonflitge de sublim jamai despensat, un acorchiment di beutats naturalas. La primiera beutat de la natura es la beutat de la man que cotreja, de la man qu'escriu li fèstas movedissas, de la man qu'alacha l'anhèu e despertola la coa di fedas, la man que copa la lenha e semena lo bòn gran, la man que tira lo carbon e fai d'aram. Se pòt pas imaginar que lo vilatge d'Opedeta existèsse coma aquò, fòra sis amolonaments d'ostaus e que visquèsse tot solet, en ròdol vèuse d'òmes, dintre si boissonadas desèrtas. Son existéncia, sènsa lis òmes rufes e trabalhaires passariá gaire l'an e fariá la cambareleta dins lo gorg ».

Pèire Pessamessa, nascut lo 10 de decembre de 1931 a Marselha, es un escrivan, òme politic, ensagiste e romancier occitan contemporanèu.

Comencèt a escriure dins la revista occitano-catalana Vida Nova e puèi dins la catalana Serra d’Or. Recebèt lo Prèmi Occitània als Jòcs Florals de l’Alguer en 1962. Es tanben critic literari e a realizat divèrsas emissions de ràdio e mai de filmes en occitan. Recebèt lo Prèmi Batista i Roca en 2005.

Foguèt cònsol de Buòus (Provença) durant 28 ans. Es dempuèi fòrça temps membre del CAOC occitan que ne venguèt president lo 30 de novembre de 2002.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa
Fotografia de cobèrta d'André Hampartzoumian
IEO Edicion - Tots n°63 - 138 paginas - 1981 (reedicion de l'edicion de 1957)


La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...

'La technique ou l'enjeu du siècle' de Jacques Ellul

Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.