Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

L'edicion es acompanhada d'una traduccion francesa de Pascal Wagner. Lo libre es illustrat de cinquanta reproduccions de gravaduras d'Edouard Marsal e de cinquantas fotografias de Pascal Wagner.

Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga occitana. Son libre Dins las carrièiras dau Clapàs, es estat pel primièr còp publicat en 1896. Recampava cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas).

L'autor presentava a sos lectors un Montpelhièr popular. Un Montpelhièr uèi avalit, lo Clapàs d'un còp èra, que a la lectura se torna animar de totes aqueles ganha-pichòt, gents de pauc, anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneissián : l'occitan.

A caduna de las cincantas gravaduras originalas, l'edicion propausada en 2024, associa una fotografia actuala del site ont figura lo personatge. Fotografia presa exactament dins la perspectiva del dessenh, permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas.

Dins las carrièiras dau Clapàs es una òbra al còp grafica e literària. Un document irremplaçable.

La transcripcion en grafia classica, la traduccion e las fotografias son Pascal Wagner.

Lo libre es estat publicat amb l'ajuda de la Region Occitània e de la metropòli de Montpelhièr-Mediterranèa.

Dins las carrièiras dau Clapàs, Jorn, 2024

Cobèrta del libre, Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal, Jorn, 2024


Bilbon lo Hòbbit - J.R.R. Tolkien

mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !