Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

L'edicion es acompanhada d'una traduccion francesa de Pascal Wagner. Lo libre es illustrat de cinquanta reproduccions de gravaduras d'Edouard Marsal e de cinquantas fotografias de Pascal Wagner.

Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga occitana. Son libre Dins las carrièiras dau Clapàs, es estat pel primièr còp publicat en 1896. Recampava cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas).

L'autor presentava a sos lectors un Montpelhièr popular. Un Montpelhièr uèi avalit, lo Clapàs d'un còp èra, que a la lectura se torna animar de totes aqueles ganha-pichòt, gents de pauc, anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneissián : l'occitan.

A caduna de las cincantas gravaduras originalas, l'edicion propausada en 2024, associa una fotografia actuala del site ont figura lo personatge. Fotografia presa exactament dins la perspectiva del dessenh, permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas.

Dins las carrièiras dau Clapàs es una òbra al còp grafica e literària. Un document irremplaçable.

La transcripcion en grafia classica, la traduccion e las fotografias son Pascal Wagner.

Lo libre es estat publicat amb l'ajuda de la Region Occitània e de la metropòli de Montpelhièr-Mediterranèa.

Dins las carrièiras dau Clapàs, Jorn, 2024

Cobèrta del libre, Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal, Jorn, 2024


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...