Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle ven d'èsser publicat per IEO Edicion (2017, 244 paginas). La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

Presentacion del traductor : Degun crei pas lo Professor Challenger quand ditz qu’a vist en America del Sud quicòm de meravilhós. Las pròvas ? Las a totas perdudas en camin, levat qualques unas que pareisson farlabicadas.

En mai d’aquò i a pas degun sus tèrra de mai rebelut e de mai violent. Lo jornalista Edward D. Malone ne sap quicòm, mas se rebuta pas. Quand se parla d’amodar una expedicion scientifica per anar afortir o denegar los dires del professor, se pòrta volontari per i anar.

E los vaquí partits, dos professors, un nòble aventurièr e un jornalista a la descobèrta d’un mond perdut. Mas serà pas tot planièr que lor caldrà far la contra a la natura, a las bèstias salvatjas e mai a d’òmes-moninas.

Sir Arthur Conan Doyle, lo paire de Sherlock Holmes, nos convida a far una passejada dins un mond qu’òm auriá cregut avalit. Lo roman a influenciat mai d’una òbra literària o cinematografica coma King Kong e Jurassic Park e es per quicòm dins la fòga populara pels dinosaures.

Espèri, doncas, qu’auretz aitant de plaser de legir aqueste libre coma ieu ai agut de lo revirar.

Pèire Beziat

 

Extrach :

– Macarèl, marmussèt. Arriban !

D’aquí ont èrem, podiam devistar un alinhament brun, cerclat de verd, format per las cambas e las fuèlhas dels arbres. Dins aquesta passada, una còla d’òmes-moninas marchavan en cordelada amb lors cambas arcadas e lors esquinas boçudas, lors mans tocant, d’aquí entre aquí per tèrra, lors caps virats de drecha e d’esquèrra, tot en trotejant. Coma marchavan encrocats, pareissián pus pichons, mas devián far lor mètre seissanta amb lors braces longaruts e lors peitrinas enòrmas. Per màger part, portavan de bastons, e de luènh, revertavan una tropa d’òmes peluts e torçuts. Pendent un momenton, aguèri una pro bona vista d’eles. Puèi se perdèron dins lo bartigal.

– Serà pas per aqueste còp ! diguèt Lord John qu’aviá emponhat un fusilh. Çò qu’avèm de melhor far, es de demorar suaus fins a çò qu’arrèsten de cercar. Puèi, veirem se podèm tornar dins lor vila e los tustar a l’endrech ont lor farà mai sofrir. Daissem-lor una orada e puèi partirem.

Passèrem nòstre temps a dobrir una bóstia de consèrva e a dejunar. Dempuèi la velha matin, Lord Roxton aviá pas res manjat, levat qualques fruches e engoliguèt coma un mòrt de fam. Un còp borradas las nòstras pòchas amb de cartochas, nos botèrem en camin, un fusilh dins cada man, per nòstra mission de salvament. Abans de partir, cerquèrem d’amiras dins lo bartigal, per rapòrt al Fòrt Challenger, per poder tornar trobar nòstre pichon amagatòri se n’èra de besonh. Nos enfonilhèrem en silenci demest las brugas fins a çò que nos sarrèssem del vièlh campament. Aquí nos arrestèrem e Lord John m’expliquèt son plan.

 

Pèire Beziat es nascut en 1954 a L’Eissagador, comuna de Vabre dins Tarn, es ara retirat e demòra a Ferrièras (Tarn) ont a passat la màger part de sa vida.


Confidéncias Felinas - Sèrgi Gairal

felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.