a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

Abòrda en lenga nòstra mai d'un tèma : l'agricultura locala, lo pes de la mondializacion, la cooperacion internacionala, la colonizacion, l'educacion, las lengas, los rites, los jòcs e espòrts, las fèstas, la cosina...

« Aquel viatge foguèt la descobèrta d'una cultura diferenta e dels travèrses de la globalizacion qu'en çò nòstre coma endacòm mai capitan de desvalorar los pòbles païsans. A l'ombra d'un manguièr senegalés, posquèri apreciar un biais de viure respectuós de la natura e fòrça uman. » ço ditz l'autor.

A aquestas cronicas s'ajustan de documents :

  • lo raconte d'una vida de païsan ;
  • la recèpta del Yassà-Polet ;
  • una part lingüistica originala : un lexic occitan-pul, de provèrbis e de poèmas...

Per comandar lo libre A l'ombra d'un manguièr escriure a IEO-Aude BP 105, 11022 Carcassona Cedex, prètz : 10 € + 2,50 € pel mandadís [ligam]

Tanben de legir :

  • la critica de Mela sul blòg Ma vida amb ieu [aquí]
  • e aquela de Sèrgi Viaule sul Jornalet [aquí]

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Una ponhada de clavèls - Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.