a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

Abòrda en lenga nòstra mai d'un tèma : l'agricultura locala, lo pes de la mondializacion, la cooperacion internacionala, la colonizacion, l'educacion, las lengas, los rites, los jòcs e espòrts, las fèstas, la cosina...

« Aquel viatge foguèt la descobèrta d'una cultura diferenta e dels travèrses de la globalizacion qu'en çò nòstre coma endacòm mai capitan de desvalorar los pòbles païsans. A l'ombra d'un manguièr senegalés, posquèri apreciar un biais de viure respectuós de la natura e fòrça uman. » ço ditz l'autor.

A aquestas cronicas s'ajustan de documents :

  • lo raconte d'una vida de païsan ;
  • la recèpta del Yassà-Polet ;
  • una part lingüistica originala : un lexic occitan-pul, de provèrbis e de poèmas...

Per comandar lo libre A l'ombra d'un manguièr escriure a IEO-Aude BP 105, 11022 Carcassona Cedex, prètz : 10 € + 2,50 € pel mandadís [ligam]

Tanben de legir :

  • la critica de Mela sul blòg Ma vida amb ieu [aquí]
  • e aquela de Sèrgi Viaule sul Jornalet [aquí]

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.