a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

Abòrda en lenga nòstra mai d'un tèma : l'agricultura locala, lo pes de la mondializacion, la cooperacion internacionala, la colonizacion, l'educacion, las lengas, los rites, los jòcs e espòrts, las fèstas, la cosina...

« Aquel viatge foguèt la descobèrta d'una cultura diferenta e dels travèrses de la globalizacion qu'en çò nòstre coma endacòm mai capitan de desvalorar los pòbles païsans. A l'ombra d'un manguièr senegalés, posquèri apreciar un biais de viure respectuós de la natura e fòrça uman. » ço ditz l'autor.

A aquestas cronicas s'ajustan de documents :

  • lo raconte d'una vida de païsan ;
  • la recèpta del Yassà-Polet ;
  • una part lingüistica originala : un lexic occitan-pul, de provèrbis e de poèmas...

Per comandar lo libre A l'ombra d'un manguièr escriure a IEO-Aude BP 105, 11022 Carcassona Cedex, prètz : 10 € + 2,50 € pel mandadís [ligam]

Tanben de legir :

  • la critica de Mela sul blòg Ma vida amb ieu [aquí]
  • e aquela de Sèrgi Viaule sul Jornalet [aquí]

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.