142-jours-dans-un-masuc-p-fournier-p-pallier142 jours dans un masuc de l'Aubrac
P. Fournier e P. Pallier - Grelh roergàs - 2016
bilingüe francés e occitan - 134 paginas
ISBN : 978-2-902756-04-9 - brocat, cobèrta sopla plastificada - 24 x 22 cm

Es en 1949, l'annada de sos 15 ans, que Paul Fournier faguèt sa primièra estiva sus Aubrac. Conta aicí cossí los montanhièrs vivián en autarcia al mièg de lor tropèl e cossí fasián la 'forma'.

Lo tèxt de Paul Fournier presenta lo trabalh de cada jorn d'aqueles òmes. Es en version bilingüe, occitan/francés. Los commentaris de portada etnografica de Patricia Pallier, son eles unicament en francés mas trufats d'occitan.

Lo libre es illustrat de fotografias de Pierre Pallier.


'L'Òme invisible' de H. G. Wells

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.