diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Çò que ne dison los autors (pagina 9) – L'objectiu d'aqueste trabalh es pas estat de far una compilacion, d'amassar lo mai possible d'expressions e locucions, per las salvar de l'oblit que las menaça en causa de l'evolucion de las practicas lingüisticas, dins una amira de conservacion o de museificacion. Es estat puslèu de concebre un aplech que permetèsse a totes d'integrar las expresssions e locucions dins la practica lingüistica.

Per la màger part, las locucions amassadas venon de gents que las emplegavan o las emplegan encara, cada jorn ; devon tornar a aquel usatge natural, espontanèu ; devon èsser presentas dins totas las situacions de comunicacion de la vida vidanta.

Quatrena de cobèrta – Lo suc e lo chuc de la lenga. Aqueste diccionari recampa mai de 6000 expressions e locucions, per la màger part jamai enregistradas, culhidas al prèp de locutors que dempuèi pichons an pas jamai quitat d’utilizar lor lenga mairala.

Cada expression o locucion, explicada e comentada del punt de vista lexical, gramatical e semantic, es balhada amb sa forma correnta, sas variantas, d’exemples preses dins la lenga parlada o literària e sas atestacions dins los diccionaris gene­rals. Utilizadas totas en occitan lengadocian, se tròban jos una forma identica o equivalenta dins los autres dialèctes.

L’obratge es completat per un indèx alfabetic qu’acampa totas las expressions, locucions e variantas e un indèx nocional que permet de tornar trobar las expressions e locucions classadas dins lo diccionari per mots-claus.

Aquela culhida es lo fruch d’un trabalh de tria e de la collaboracion de tres autors. Tot en occitan, ajudarà escolans e estudiants, mèstres e curioses a comprene e a integrar dins lor practica de la lenga aqueles biaisses de dire e de significar.

*

Tanben de legir, sus aqueste libre, la critica de Gerard Joan Barceló per Lingüistica Occitana [.pdf] e la presentacion que ne fa l'IEO d'Avairon [aquí]


Maurici Romieu : professor de letras classicas, ancian mèstre de conferéncias d'occitan a l'Universitat dels Païses d'Ador.

Andrieu Bianchi : professor d'anglés, ancian cargat de corses d'occitan a l'Universitat Michel-de-Montaigne a Bordèu.

Loís Gaubèrt : Professor agregat de letras classicas ; un còp retirat, balhèt de corses d'occitan en Roergue.



Sant Manuel lo Bon, martir - Miguel de Unamuno

Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.