jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Resumit : "A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

"Brave e pacific, sus de tèrras que son pas quitament sieunas, fèrm dins son prètzfach, las doas guèrras mondialas e lo vielhum lo fan pas ni dobtar ni abandonar.

"Aital, annada après annada, tota una tèrra e tot un país tòrnan a la vida."

Extrach : "Lo pastre, que fumava pas, anèt cercar un sacon e vogèt sus la taula un molon d’aglans. Se metèt a los espelucar, un puèi l’autre, menimosament, e a destriar los bons dels marrits. Tiravi sus la pipa. Me propausèri per l’ajudar. Me diguèt qu’aquò èra son afar. Aquò rai : vist cossí i permejava, i tornèri pas. Aquí tota nòstra parlicada."

"Quand, n'agèt un molon pro bèl, dels costat dels bons, los atieirèt per paquetons de dètz. Aquò faguent, ne trasiá encara los pus traces o los qu'èran un bocin asclats, que los espiava de prèp. Quand agèt aital davant el cent aglans perfaches, s'arrestèt e nos anèrem jaire.

"La companhiá d'aquel òme porgissiá la patz."

Adaptat al cinèma per Frédéric Back e produsit per la Television francesa de la societat Radio-Canada, "L’homme qui plantait des arbres" obtenguèt l’Oscar 1987 del melhor metratge cort d’animacion a Hollywood, e tanben los Grand Prèmis des festivals d’Annecy, Los Angeles, Royan, Hiroshima, Valladolid, Otawa...


Divendres o la vida salvatja

divendres-tournier-carlesDivendres o la vida salvatja - Michel Tournier
Revirat per Sèrgi Carles, cobèrta illustrada per Muriel Selleron (Letras d'òc, 2016, 15 x 21 cm, 144 paginas, 15 €).

L'editor Letras d'òc presenta (novembre de 2016) la revirada occitana de Vendredi ou la vie sauvage de Michel Tournier.

Ensag : 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.