En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Debuta de L'enfant polit

Un còp i aviá lo Drac. Lo Drac èra lo filh del Diable...

Un còp i aviá l’enfant polit...

E l’enfant polit èra montat sus un pomièr de pomas rojas al pus fons de l’òrt lo long del camin. Passèt un cavalièr sus un caval negre.

« Enfant polit, diguèt lo cavalièr, ai set, soi a sèla dempuèi lo matin. Seriás plan brave de me getar una poma... »

L’enfant polit causiguèt la poma pus gròssa, la pus fresca. Prenguèt vam per la getar. Mas del vam que prenguèt la branca li manquèt. Prompte lo cavalièr dobriguèt lo sac. Lo cap primièr l’enfant polit i tombèt dedins.

« A !... A !... A !... » se riguèt lo cavalièr, que tirèt lo laç corredor, puèi estaquèt lo sac darrièr la sèla, en travèrs sus l’esquina del caval.

Patrac... Patrac... Patrac... Un brieu galaupèt lo caval. Puèi s’arrestèt aval a Porcassés davant la pèira verda.

« Pèira, dobrís-te, soi lo Drac ! » cridèt lo cavalièr. E la pèira se dobriguèt e lo caval negre dintrèt. Darrièr el, la pèira se tornèt barrar.

Patrac... Patrac... Patrac... Encara lo caval galaupèt tot un brieu dins lo país de jos la tèrra. Aquí, pr’aquò, i se vei, que pertot beluguejan de rocalhas d’aur e s’escampan de vam de rius de viu argent.

« Dracon !... Dracon !... » Una femna cridava sus la pòrta d’un ostal pichon :

– Òu, Dracon, qué me pòrtas de bon ?...

– De carn fresca ! respondèt lo cavalièr, qu’èra lo Drac.

– È ben ! i tornèt la femna. I a de plaça dins la barrica del canton...

Lo Drac davalèt de caval, prenguèt lo sac, anèt a la botiga. Desfonsèt la barrica del canton. Dessarrèt lo laç corredor del sac. Tirèt pels pès l’enfant polit, lo butèt dins la barrica e prompte la tornèt fonsar, mas daissèt la bonda dobèrta.

Tres còps per jorn, cada jorn, la Draquessa veniá : « Enfantonèl, polidonèl, para lo caisson, pel trauc del bondon... »

Mas l’enfant polit voliá pas parar lo cais. La Draquessa, per l’amigadar, tornava dire : « Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon... »

[...]


Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.

Lo medòc de boca a aurelhas

lo-medoc-lavaud Lo medòc de boca a aurelhas de Patrick Lavaud (Les éditions de l'entre-deux-mers, 2011, 30 èuros, 208 paginas).

Presentacion – Lo Medòc de boca a aurelha comprend la transcripcion e la revirada d'enregistraments en occitan realizats en Medòc de 1983 a 1989.

Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador

contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.