En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Debuta de L'enfant polit

Un còp i aviá lo Drac. Lo Drac èra lo filh del Diable...

Un còp i aviá l’enfant polit...

E l’enfant polit èra montat sus un pomièr de pomas rojas al pus fons de l’òrt lo long del camin. Passèt un cavalièr sus un caval negre.

« Enfant polit, diguèt lo cavalièr, ai set, soi a sèla dempuèi lo matin. Seriás plan brave de me getar una poma... »

L’enfant polit causiguèt la poma pus gròssa, la pus fresca. Prenguèt vam per la getar. Mas del vam que prenguèt la branca li manquèt. Prompte lo cavalièr dobriguèt lo sac. Lo cap primièr l’enfant polit i tombèt dedins.

« A !... A !... A !... » se riguèt lo cavalièr, que tirèt lo laç corredor, puèi estaquèt lo sac darrièr la sèla, en travèrs sus l’esquina del caval.

Patrac... Patrac... Patrac... Un brieu galaupèt lo caval. Puèi s’arrestèt aval a Porcassés davant la pèira verda.

« Pèira, dobrís-te, soi lo Drac ! » cridèt lo cavalièr. E la pèira se dobriguèt e lo caval negre dintrèt. Darrièr el, la pèira se tornèt barrar.

Patrac... Patrac... Patrac... Encara lo caval galaupèt tot un brieu dins lo país de jos la tèrra. Aquí, pr’aquò, i se vei, que pertot beluguejan de rocalhas d’aur e s’escampan de vam de rius de viu argent.

« Dracon !... Dracon !... » Una femna cridava sus la pòrta d’un ostal pichon :

– Òu, Dracon, qué me pòrtas de bon ?...

– De carn fresca ! respondèt lo cavalièr, qu’èra lo Drac.

– È ben ! i tornèt la femna. I a de plaça dins la barrica del canton...

Lo Drac davalèt de caval, prenguèt lo sac, anèt a la botiga. Desfonsèt la barrica del canton. Dessarrèt lo laç corredor del sac. Tirèt pels pès l’enfant polit, lo butèt dins la barrica e prompte la tornèt fonsar, mas daissèt la bonda dobèrta.

Tres còps per jorn, cada jorn, la Draquessa veniá : « Enfantonèl, polidonèl, para lo caisson, pel trauc del bondon... »

Mas l’enfant polit voliá pas parar lo cais. La Draquessa, per l’amigadar, tornava dire : « Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon... »

[...]


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson - Sèrgi Viaule

mars Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès) es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.

Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.