En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Debuta de L'enfant polit

Un còp i aviá lo Drac. Lo Drac èra lo filh del Diable...

Un còp i aviá l’enfant polit...

E l’enfant polit èra montat sus un pomièr de pomas rojas al pus fons de l’òrt lo long del camin. Passèt un cavalièr sus un caval negre.

« Enfant polit, diguèt lo cavalièr, ai set, soi a sèla dempuèi lo matin. Seriás plan brave de me getar una poma... »

L’enfant polit causiguèt la poma pus gròssa, la pus fresca. Prenguèt vam per la getar. Mas del vam que prenguèt la branca li manquèt. Prompte lo cavalièr dobriguèt lo sac. Lo cap primièr l’enfant polit i tombèt dedins.

« A !... A !... A !... » se riguèt lo cavalièr, que tirèt lo laç corredor, puèi estaquèt lo sac darrièr la sèla, en travèrs sus l’esquina del caval.

Patrac... Patrac... Patrac... Un brieu galaupèt lo caval. Puèi s’arrestèt aval a Porcassés davant la pèira verda.

« Pèira, dobrís-te, soi lo Drac ! » cridèt lo cavalièr. E la pèira se dobriguèt e lo caval negre dintrèt. Darrièr el, la pèira se tornèt barrar.

Patrac... Patrac... Patrac... Encara lo caval galaupèt tot un brieu dins lo país de jos la tèrra. Aquí, pr’aquò, i se vei, que pertot beluguejan de rocalhas d’aur e s’escampan de vam de rius de viu argent.

« Dracon !... Dracon !... » Una femna cridava sus la pòrta d’un ostal pichon :

– Òu, Dracon, qué me pòrtas de bon ?...

– De carn fresca ! respondèt lo cavalièr, qu’èra lo Drac.

– È ben ! i tornèt la femna. I a de plaça dins la barrica del canton...

Lo Drac davalèt de caval, prenguèt lo sac, anèt a la botiga. Desfonsèt la barrica del canton. Dessarrèt lo laç corredor del sac. Tirèt pels pès l’enfant polit, lo butèt dins la barrica e prompte la tornèt fonsar, mas daissèt la bonda dobèrta.

Tres còps per jorn, cada jorn, la Draquessa veniá : « Enfantonèl, polidonèl, para lo caisson, pel trauc del bondon... »

Mas l’enfant polit voliá pas parar lo cais. La Draquessa, per l’amigadar, tornava dire : « Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon... »

[...]


Una cadena de voses - André Brink

cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.