seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

L'accion se debana al sègle XIX, conta l'istòria d'un francés, Hervé Joncour, que viatja al Japon, alara isolat d'Euròpa, per obténer d'uòus de manhans per fin d'ajudar l'industria de Lavilledieu, son vilatge.

Es donc question de manhans e de manhanièras, de granas e de malautiás, de viatges, d’espèr, d'amor. Jos la pluma Alessandro Baricco l’istòria se fa viatge, viatge dins l'espaci, dins la lenga, dins l'imaginari dels òmes.

Lo libre es estat adaptat al cinèma per François Girard en 2007 jol títol Silk amb per actors principals Michael Pitt e Keira Knightley.

*

Alessandro Baricco nasquèt a Turin en 1958. Encontrèt lo succès tres son primièr roman Castelli di rabbia qu'obtenguèt dins sa traduccion francesa lo prèmi Médicis étranger.

*

Corinne Lhéritier, la traductritz, es nascuda en 1966 a Alès. Abalida entre Nimes e Cevenas es dempuèi 1987 regenta en Calandreta. La de Montpelhièr fins a 1989, puèi aquela de Nimes que dubriguèt amb un ponhal d’amics. Es son trabalh de regenta que d'en primièr la butèt a far de traduccions.

Revirèt tanben la benda dessenhada Los ignorants d'Etienne Davodeau e Richard Leroy.


Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.