seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

L'accion se debana al sègle XIX, conta l'istòria d'un francés, Hervé Joncour, que viatja al Japon, alara isolat d'Euròpa, per obténer d'uòus de manhans per fin d'ajudar l'industria de Lavilledieu, son vilatge.

Es donc question de manhans e de manhanièras, de granas e de malautiás, de viatges, d’espèr, d'amor. Jos la pluma Alessandro Baricco l’istòria se fa viatge, viatge dins l'espaci, dins la lenga, dins l'imaginari dels òmes.

Lo libre es estat adaptat al cinèma per François Girard en 2007 jol títol Silk amb per actors principals Michael Pitt e Keira Knightley.

*

Alessandro Baricco nasquèt a Turin en 1958. Encontrèt lo succès tres son primièr roman Castelli di rabbia qu'obtenguèt dins sa traduccion francesa lo prèmi Médicis étranger.

*

Corinne Lhéritier, la traductritz, es nascuda en 1966 a Alès. Abalida entre Nimes e Cevenas es dempuèi 1987 regenta en Calandreta. La de Montpelhièr fins a 1989, puèi aquela de Nimes que dubriguèt amb un ponhal d’amics. Es son trabalh de regenta que d'en primièr la butèt a far de traduccions.

Revirèt tanben la benda dessenhada Los ignorants d'Etienne Davodeau e Richard Leroy.


Una femna l'autra, la vida... - Miquèla Cabayé-Ramòs

mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Legenda del boès de la crotz

Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.