L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Presentacion de l'editor

Se la transmission « naturala » de las lengas regionalas de França s'arrestèt o es inevitablament a mand de s'arrestar del fach de la desaparicion dels locutors tradicionals (o locutors eretièrs), aquestas lengas contunhan d'èsser transmesas a travèrs l'ensenhament (scolari o associaciu) e/o a travèrs d'accions individualas de reapropriacion, o, excepcionalament, per una transmission familiala militanta. D'aquí l'emergéncia d'una novèla categoria de locutors generalament designats pel tèrme de neolocutor.

Aqueste volum se prepausa de remosar de contribucions evocant aquelas problematicas, en ligason notadament amb las questions d'ensenhament e d'estandardizacion, tant del punt de vista de la lingüistica descriptiva que de la sociolingüistica.


Una femna l'autra, la vida... - Miquèla Cabayé-Ramòs

mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?