L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

L'enquèsta que decidís de menar li farà descubrir un terrible secret.

Aquel libre L'apèl de Cthulhu es lo cap d'òbra de H. P. Lovecraft lo tèxt que fonda lo mite de Cthulhu, un dels mai important de la literature fantastica del sègle XX.

Extrach

La misericòrdia de l'uman, pensi, es l'incapacitat de son esperit a far lo ligam entre tot çò que conten. Vivèm sus una illa tranquilla d'ignorància al mitan de las mars negras de l'infinit, e es pas nòstre destin de viatjar tròp luènh. Las sciéncias, caduna s'esperforçant dins sa direccion pròpria, nos an benlèu nafrats un pauc fins ara. Mas un jorn, juntar amassa totas aquelas pèças de saber escampilhadas nos obrirà un vejaire tant esglasiant de la realitat e de nòstra posicion espauruganta al mitan, que siá vendrem calucs d'aquela revelacion, siá fugirem lo lum mortal per nos refugiar dins la patz e la securitat d'una novèla Edat Mejana.

Los teosòfes an devinat la grandor magnifica del cicle cosmic, dins nòstre monde e dins la raça umana, a partir d'incidents fugaces. An fait allusion a de subrevivéncias estranhas dins de tèrmes que nos sanglaçarián s'èran pas amagats per un doç optimisme. Mas es pas d'eles que me venguèt la sola ulhada d'aquela eternitat interdita, que me palafica quora i pensi e que me fa venir fòl quora ne pantaissi.

Aquela ulhada, coma totas las visions redobtadas de la vertat, liucèt del juntatge accidental de causas desseparadas – dins aquel cas un vièlh article de jornal e de nòtas d'un professor mòrt. Espèri que degun mai ligarà pas aquelas causas ; solide, se ieu vivi, balharai pas a degun la possibilitat de comprene quin ligam que siá d'una cadena tant òrra. Pensi que lo professor, el tanben, èra decidit a gardar lo silenci sus la partida que coneissiá e qu'auriá destrusit sas nòtas se la mòrt l'aviá pas pres d'un còp.


Del temps que lo bestium parlavan - Gérard Marty

Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.

Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.