L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

L'enquèsta que decidís de menar li farà descubrir un terrible secret.

Aquel libre L'apèl de Cthulhu es lo cap d'òbra de H. P. Lovecraft lo tèxt que fonda lo mite de Cthulhu, un dels mai important de la literature fantastica del sègle XX.

Extrach

La misericòrdia de l'uman, pensi, es l'incapacitat de son esperit a far lo ligam entre tot çò que conten. Vivèm sus una illa tranquilla d'ignorància al mitan de las mars negras de l'infinit, e es pas nòstre destin de viatjar tròp luènh. Las sciéncias, caduna s'esperforçant dins sa direccion pròpria, nos an benlèu nafrats un pauc fins ara. Mas un jorn, juntar amassa totas aquelas pèças de saber escampilhadas nos obrirà un vejaire tant esglasiant de la realitat e de nòstra posicion espauruganta al mitan, que siá vendrem calucs d'aquela revelacion, siá fugirem lo lum mortal per nos refugiar dins la patz e la securitat d'una novèla Edat Mejana.

Los teosòfes an devinat la grandor magnifica del cicle cosmic, dins nòstre monde e dins la raça umana, a partir d'incidents fugaces. An fait allusion a de subrevivéncias estranhas dins de tèrmes que nos sanglaçarián s'èran pas amagats per un doç optimisme. Mas es pas d'eles que me venguèt la sola ulhada d'aquela eternitat interdita, que me palafica quora i pensi e que me fa venir fòl quora ne pantaissi.

Aquela ulhada, coma totas las visions redobtadas de la vertat, liucèt del juntatge accidental de causas desseparadas – dins aquel cas un vièlh article de jornal e de nòtas d'un professor mòrt. Espèri que degun mai ligarà pas aquelas causas ; solide, se ieu vivi, balharai pas a degun la possibilitat de comprene quin ligam que siá d'una cadena tant òrra. Pensi que lo professor, el tanben, èra decidit a gardar lo silenci sus la partida que coneissiá e qu'auriá destrusit sas nòtas se la mòrt l'aviá pas pres d'un còp.


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Istòrias medievalas - Griselda Lozano

Lo dimècres 13 de junh de 2018 al Musèu d'Istòria de Catalonha a Barcelona, Griselda Lozano presentèt lo sieu darrièr libre titolat Istòrias medievalas. Es editat per Larkos.

Aquel libre recampa las contribucions de l'autora al webzine Jornalet. Son de racontes cortets escriches en occitan sus de tematicas istoricas ligadas a l'Edat Mejana.

Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.