L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

L'enquèsta que decidís de menar li farà descubrir un terrible secret.

Aquel libre L'apèl de Cthulhu es lo cap d'òbra de H. P. Lovecraft lo tèxt que fonda lo mite de Cthulhu, un dels mai important de la literature fantastica del sègle XX.

Extrach

La misericòrdia de l'uman, pensi, es l'incapacitat de son esperit a far lo ligam entre tot çò que conten. Vivèm sus una illa tranquilla d'ignorància al mitan de las mars negras de l'infinit, e es pas nòstre destin de viatjar tròp luènh. Las sciéncias, caduna s'esperforçant dins sa direccion pròpria, nos an benlèu nafrats un pauc fins ara. Mas un jorn, juntar amassa totas aquelas pèças de saber escampilhadas nos obrirà un vejaire tant esglasiant de la realitat e de nòstra posicion espauruganta al mitan, que siá vendrem calucs d'aquela revelacion, siá fugirem lo lum mortal per nos refugiar dins la patz e la securitat d'una novèla Edat Mejana.

Los teosòfes an devinat la grandor magnifica del cicle cosmic, dins nòstre monde e dins la raça umana, a partir d'incidents fugaces. An fait allusion a de subrevivéncias estranhas dins de tèrmes que nos sanglaçarián s'èran pas amagats per un doç optimisme. Mas es pas d'eles que me venguèt la sola ulhada d'aquela eternitat interdita, que me palafica quora i pensi e que me fa venir fòl quora ne pantaissi.

Aquela ulhada, coma totas las visions redobtadas de la vertat, liucèt del juntatge accidental de causas desseparadas – dins aquel cas un vièlh article de jornal e de nòtas d'un professor mòrt. Espèri que degun mai ligarà pas aquelas causas ; solide, se ieu vivi, balharai pas a degun la possibilitat de comprene quin ligam que siá d'una cadena tant òrra. Pensi que lo professor, el tanben, èra decidit a gardar lo silenci sus la partida que coneissiá e qu'auriá destrusit sas nòtas se la mòrt l'aviá pas pres d'un còp.


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.