Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).
Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.
Pionièr, tre las annadas 1950, de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla publica, una de sas tòcas es estada de porgir sos collègas de material pedagogic, de los recampar altorn de revistas e d’organismes, coma lo CREO de Tolosa, e de dialogar amb las instàncias oficialas. Vengut òme de premsa, de ràdio, poèta, contaire, etnograf, autòeditor, a elaborat una òbra poligrafica d’un cinquantenat de volums sus la lenga, de reviradas, contes e racontes, remembres, sens comptar las edicions, prefacis e lo fum de cronicas.
Los tèxtes aicí recampats, que venon de l’omenatge que se li rendèt, a l’enta de sos nonanta ans, dins sa vilòta de Carbona, pòrtan testimòni de l’interès d’aquela òbra.
Amb la collaboracion de Domenja Blanchard, Josiana Bru, Joan Eygun, Joèla Ginestet, Felip Martèl, Patrici Pojada, Patric Sauzet, Clara Torreilles e Maria Joana Verny.
Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de
Sèrgi Labatut.
La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).
L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena.
La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.