lo-medoc-lavaud Lo medòc de boca a aurelhas de Patrick Lavaud (Les éditions de l'entre-deux-mers, 2011, 30 èuros, 208 paginas).

Presentacion – Lo Medòc de boca a aurelha comprend la transcripcion e la revirada d'enregistraments en occitan realizats en Medòc de 1983 a 1989.

Nascut en 1958, Patric Lavaud a collectat aqueles testimoniatges dins lo quadre d'enquèstas etnograficas sus la societat rurala, la tradicion orala e la lenga occitana. Patric Lavaud es lo director artistic de las Nueits Atipicas de Lengon.

L'obratge es illustrat de cartas postalas ancianas e acompanhat de tres discs.

Quatrena de cobèrta  : « Coneishut dens lo mond per sos vins prestigiós, lo Medòc es enracinat dens una tradicion orau que s'es exprimida pendent pausa dens una lenga anueit milenària : l'occitan. Pendent mantunas annadas, Patric Lavaud a percorrut lo Medòc a la recerca d'aquera oralitat occitana e enregistrèt numerós testimoniatges que nos hèit partatjar gràcia as tres discs qu'acompanhan aqueth libe. L'autor nos mena a la descobèrta d'un Medòc dispareishut : lo das olhèirs, rosinèirs, vinheirons, païsans, casalèirs e traïnaires dau bòrn de la mar ; lo de la paraula rituau occitana que se transmetèva, de boca a aurelha, de generacion en generacion : contes e legendas, comptinas e cançons, provèrbis e dovinetas. »

Extrach del prefaci de Loís Bergès, director dels Archius departementals de Gironda – « Veraia entrepresa de sauvagarda de la paraula occitana de Gironda que consista a sasir la votz, lo sovenir, l'experiéncia de mantuns ancians de nòste departament. [...] Lo prèt-hèit de publicacion menada per Patric Lavaud correspond de verai a lo qu'una collectivitat pòt desirar en tèrmi de produit pedagogic : resituar, restituïr, explicar. »

[ligam editor]


Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...