lo-medoc-lavaud Lo medòc de boca a aurelhas de Patrick Lavaud (Les éditions de l'entre-deux-mers, 2011, 30 èuros, 208 paginas).

Presentacion – Lo Medòc de boca a aurelha comprend la transcripcion e la revirada d'enregistraments en occitan realizats en Medòc de 1983 a 1989.

Nascut en 1958, Patric Lavaud a collectat aqueles testimoniatges dins lo quadre d'enquèstas etnograficas sus la societat rurala, la tradicion orala e la lenga occitana. Patric Lavaud es lo director artistic de las Nueits Atipicas de Lengon.

L'obratge es illustrat de cartas postalas ancianas e acompanhat de tres discs.

Quatrena de cobèrta  : « Coneishut dens lo mond per sos vins prestigiós, lo Medòc es enracinat dens una tradicion orau que s'es exprimida pendent pausa dens una lenga anueit milenària : l'occitan. Pendent mantunas annadas, Patric Lavaud a percorrut lo Medòc a la recerca d'aquera oralitat occitana e enregistrèt numerós testimoniatges que nos hèit partatjar gràcia as tres discs qu'acompanhan aqueth libe. L'autor nos mena a la descobèrta d'un Medòc dispareishut : lo das olhèirs, rosinèirs, vinheirons, païsans, casalèirs e traïnaires dau bòrn de la mar ; lo de la paraula rituau occitana que se transmetèva, de boca a aurelha, de generacion en generacion : contes e legendas, comptinas e cançons, provèrbis e dovinetas. »

Extrach del prefaci de Loís Bergès, director dels Archius departementals de Gironda – « Veraia entrepresa de sauvagarda de la paraula occitana de Gironda que consista a sasir la votz, lo sovenir, l'experiéncia de mantuns ancians de nòste departament. [...] Lo prèt-hèit de publicacion menada per Patric Lavaud correspond de verai a lo qu'una collectivitat pòt desirar en tèrmi de produit pedagogic : resituar, restituïr, explicar. »

[ligam editor]


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.