lo-medoc-lavaud Lo medòc de boca a aurelhas de Patrick Lavaud (Les éditions de l'entre-deux-mers, 2011, 30 èuros, 208 paginas).

Presentacion – Lo Medòc de boca a aurelha comprend la transcripcion e la revirada d'enregistraments en occitan realizats en Medòc de 1983 a 1989.

Nascut en 1958, Patric Lavaud a collectat aqueles testimoniatges dins lo quadre d'enquèstas etnograficas sus la societat rurala, la tradicion orala e la lenga occitana. Patric Lavaud es lo director artistic de las Nueits Atipicas de Lengon.

L'obratge es illustrat de cartas postalas ancianas e acompanhat de tres discs.

Quatrena de cobèrta  : « Coneishut dens lo mond per sos vins prestigiós, lo Medòc es enracinat dens una tradicion orau que s'es exprimida pendent pausa dens una lenga anueit milenària : l'occitan. Pendent mantunas annadas, Patric Lavaud a percorrut lo Medòc a la recerca d'aquera oralitat occitana e enregistrèt numerós testimoniatges que nos hèit partatjar gràcia as tres discs qu'acompanhan aqueth libe. L'autor nos mena a la descobèrta d'un Medòc dispareishut : lo das olhèirs, rosinèirs, vinheirons, païsans, casalèirs e traïnaires dau bòrn de la mar ; lo de la paraula rituau occitana que se transmetèva, de boca a aurelha, de generacion en generacion : contes e legendas, comptinas e cançons, provèrbis e dovinetas. »

Extrach del prefaci de Loís Bergès, director dels Archius departementals de Gironda – « Veraia entrepresa de sauvagarda de la paraula occitana de Gironda que consista a sasir la votz, lo sovenir, l'experiéncia de mantuns ancians de nòste departament. [...] Lo prèt-hèit de publicacion menada per Patric Lavaud correspond de verai a lo qu'una collectivitat pòt desirar en tèrmi de produit pedagogic : resituar, restituïr, explicar. »

[ligam editor]


L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.

Racontes Apecilhats - Maria Riucròs

Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.