livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Uèi, Calandreta compta 53 escòlas, repartidas sus 17 despartaments. Ten 2 collègis e un licèu, 209 regents e 232 emplegats, mai d'un milièr de benevòls associatius s’afanan per 2 895 escolans e collegians.

Accessible a cada parent e educator, lo libre Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, mòstra cossí fasèm en Calandreta per organizar una classa ont cadun a sa plaça, es considerat, aculhit, e ont pòt grandir.

Testimoniatges nombroses d’ancians calandrons, de parents, de regents ; articles de fons per d’unes cercaires que nos an ajudats, per de femnas e d’òmes d’accion, per las e los que fan la classa ; polidament adornat amb l’ajuda de fotografs implicats.

Mots-claus : Escòla associativa - Immersion lingüistica precòça - Diffusion de la cultura occitana - Familhas de lengas - Dobèrtura sul monde - Pedagogia Calandreta - Pedagogia activa - Pedagogia Institucionala - Tecnica Freinet


Magdalena - Jules Cubaynes

Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Lo tust de la lenga - Yanick Martin

lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.