livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Uèi, Calandreta compta 53 escòlas, repartidas sus 17 despartaments. Ten 2 collègis e un licèu, 209 regents e 232 emplegats, mai d'un milièr de benevòls associatius s’afanan per 2 895 escolans e collegians.

Accessible a cada parent e educator, lo libre Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, mòstra cossí fasèm en Calandreta per organizar una classa ont cadun a sa plaça, es considerat, aculhit, e ont pòt grandir.

Testimoniatges nombroses d’ancians calandrons, de parents, de regents ; articles de fons per d’unes cercaires que nos an ajudats, per de femnas e d’òmes d’accion, per las e los que fan la classa ; polidament adornat amb l’ajuda de fotografs implicats.

Mots-claus : Escòla associativa - Immersion lingüistica precòça - Diffusion de la cultura occitana - Familhas de lengas - Dobèrtura sul monde - Pedagogia Calandreta - Pedagogia activa - Pedagogia Institucionala - Tecnica Freinet


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

La batalha de Muret - Joseph Anglade

batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.