livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Uèi, Calandreta compta 53 escòlas, repartidas sus 17 despartaments. Ten 2 collègis e un licèu, 209 regents e 232 emplegats, mai d'un milièr de benevòls associatius s’afanan per 2 895 escolans e collegians.

Accessible a cada parent e educator, lo libre Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, mòstra cossí fasèm en Calandreta per organizar una classa ont cadun a sa plaça, es considerat, aculhit, e ont pòt grandir.

Testimoniatges nombroses d’ancians calandrons, de parents, de regents ; articles de fons per d’unes cercaires que nos an ajudats, per de femnas e d’òmes d’accion, per las e los que fan la classa ; polidament adornat amb l’ajuda de fotografs implicats.

Mots-claus : Escòla associativa - Immersion lingüistica precòça - Diffusion de la cultura occitana - Familhas de lengas - Dobèrtura sul monde - Pedagogia Calandreta - Pedagogia activa - Pedagogia Institucionala - Tecnica Freinet


'Retraches d'Occitània e de delà' de Gèli Combas (2024)

Retraches d'Occitània
e de delà Las edicions del Grelh Roergàs publica Retraches d'Occitània e de delà de Gèli Combas.

Après Una lutz sul camin publicat en 2011 e Parladissas animalas en 2021, dos libres publicats a la edicions del Grelh Roergàs, Gèli Combas nos dona sos Retraches d’Occitània e de delà. Aquí sus 160 paginas, en trenta racontes nos fa traversar lo periòde de las annadas setanta a uèi e viatjar d’Occitània a Espanha.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.