contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Joan Bodon (Crespinh, 11/12/1920 - Argèria, 24/02/1975). Marcat per l'imaginari del conte, balhèt una òbra originala amb de contes, coma los presentats dins los Contes dels Balssàs, mas tanben de romans, Lo libre de Catòia, Lo libre dels grand jorns o La grava sul camin.

Las siás poesias son ara publicadas jol títol Joan Bodon - Poèmas (2010 - IEO Edicion), son presentadas amb una traduccion francesa de Roland Pécout.


Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.

Diccionari occitan provençau/catalan

diccionari-occitan-catalan-bezsonoff-montalatEs sortit (mai de 2015) lo diccionari occitan provençau-catalan de Joan-Daniel Bezsonoff.

Presentacion de l'editor - Lo Diccionari occitan provençau-catalan es un instrument per facilitar au public catalan la lectura directa de la literatura occitana. Aquela òbra descriu principalament lo provençau corrent amb referéncias a totei leis autreis variantas de la lenga occitana. Maugrat l’emplec de la grafia classica, lo diccionari, gràcias a remandaments, permet una lectura aisada dei libres de l’escòla d’Avinhon.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.