rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana. Aquí, çai-jos, çò que ne disiá.

L'occitan es un balon de rugbi !

Me dison sovent : mas l'occitan es fotut, o veses ben, tu, o comprenes ben saique. E de contunhar : a qué servís de voler aital defendre una lenga, totas las lengas son mortalas, e patin-cofin... Version que tua : tu que pr'aquò siás intelligent... Alara ieu disi de òc : totas las lenga son mortalas, deman lo francés, après l'anglés e vira la ròda. Viure pel moment...

Servisson pas los rasonaments. Contar una istòria. Per me far comprene, fau la comparason amb lo rugbi (que benlèu es nascut en occitan abans de traversar la mar). Metam que l'occitan es una bala de rugbi... Aquela bala n'ai eiretat, e i soi pas per grand causa. Es aital. Òm causís pas sos parents, son luòc de naissença e tot aquò... Donc ai la bala. Pòdi decidir qu'es mòrta, que servís pas res e que te sabi ieu. Laissar tombar. Escampar ont que siá. La bala viu pas mai.

Pòdi tanben decidir qu'aquela bala que m'an donada la vau far passar a d'autres, e la te dòni. Una passa coma cal. Aplicada.

E après de qué se va passar ? O sabi pas, ieu. O sabes, tu ? Benlèu que farà una « cagada » aquel que li ai passada la bala, benlèu que non. Una autra passa e tanplan un ensag al cap... Tanplan una bona mescalada, e la bala contunha de viure. Tanplan... Fau ma part de trabalh, e veirem ben !

J. B. sus ieo12.org lo 29/09/2013


País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.