rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana. Aquí, çai-jos, çò que ne disiá.

L'occitan es un balon de rugbi !

Me dison sovent : mas l'occitan es fotut, o veses ben, tu, o comprenes ben saique. E de contunhar : a qué servís de voler aital defendre una lenga, totas las lengas son mortalas, e patin-cofin... Version que tua : tu que pr'aquò siás intelligent... Alara ieu disi de òc : totas las lenga son mortalas, deman lo francés, après l'anglés e vira la ròda. Viure pel moment...

Servisson pas los rasonaments. Contar una istòria. Per me far comprene, fau la comparason amb lo rugbi (que benlèu es nascut en occitan abans de traversar la mar). Metam que l'occitan es una bala de rugbi... Aquela bala n'ai eiretat, e i soi pas per grand causa. Es aital. Òm causís pas sos parents, son luòc de naissença e tot aquò... Donc ai la bala. Pòdi decidir qu'es mòrta, que servís pas res e que te sabi ieu. Laissar tombar. Escampar ont que siá. La bala viu pas mai.

Pòdi tanben decidir qu'aquela bala que m'an donada la vau far passar a d'autres, e la te dòni. Una passa coma cal. Aplicada.

E après de qué se va passar ? O sabi pas, ieu. O sabes, tu ? Benlèu que farà una « cagada » aquel que li ai passada la bala, benlèu que non. Una autra passa e tanplan un ensag al cap... Tanplan una bona mescalada, e la bala contunha de viure. Tanplan... Fau ma part de trabalh, e veirem ben !

J. B. sus ieo12.org lo 29/09/2013


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.