Beluga

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

La beluga

N’èra, aquò, qu’un pilòt de cendres doblidat dins la chimenèia mòrta. Volguèri netejar lo membre que dintrèssen l’aire blos e lo solelh clar. Trapèri lo tison ennegresit e sentiguèri coma una lenha tèba. Bufèri doçamentòt ; s’esclairèt lo tròç de carbon. Al cap d’un brin, semblèt qu’anava brasilhar e, dins lo vièlh foguièr, lancèt una beluga. La vida i tornava ; la beluga del reviscòl la vejèri portaira d’esperança.

Qu’atal ne siague de la nòstra lenga... que la daissèrem perir benlèu perqué la cresiam immortala. La lenga es coma una polida flor ; se jamai i renovatz la tèrra del vas, serà lèu passida. Alavetz, que de la beluga de l’espèr se fague un bèl fòc qu’esclaire la nòstra vida. Que cadun pòrte sa lenha, buscalha o pajèra. A l’entorn convidam a totes los afogats de justícia, beutat e ideal.

I a plaça per totes los òmes de bona volontat que venguen atisar un fòc qu’a totes nos recalfure.

Nadal Rei
La Beluga numèro 2, (Tarn e garona, 2008)


Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.