Beluga

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

La beluga

N’èra, aquò, qu’un pilòt de cendres doblidat dins la chimenèia mòrta. Volguèri netejar lo membre que dintrèssen l’aire blos e lo solelh clar. Trapèri lo tison ennegresit e sentiguèri coma una lenha tèba. Bufèri doçamentòt ; s’esclairèt lo tròç de carbon. Al cap d’un brin, semblèt qu’anava brasilhar e, dins lo vièlh foguièr, lancèt una beluga. La vida i tornava ; la beluga del reviscòl la vejèri portaira d’esperança.

Qu’atal ne siague de la nòstra lenga... que la daissèrem perir benlèu perqué la cresiam immortala. La lenga es coma una polida flor ; se jamai i renovatz la tèrra del vas, serà lèu passida. Alavetz, que de la beluga de l’espèr se fague un bèl fòc qu’esclaire la nòstra vida. Que cadun pòrte sa lenha, buscalha o pajèra. A l’entorn convidam a totes los afogats de justícia, beutat e ideal.

I a plaça per totes los òmes de bona volontat que venguen atisar un fòc qu’a totes nos recalfure.

Nadal Rei
La Beluga numèro 2, (Tarn e garona, 2008)


País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.