Beluga

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

La beluga

N’èra, aquò, qu’un pilòt de cendres doblidat dins la chimenèia mòrta. Volguèri netejar lo membre que dintrèssen l’aire blos e lo solelh clar. Trapèri lo tison ennegresit e sentiguèri coma una lenha tèba. Bufèri doçamentòt ; s’esclairèt lo tròç de carbon. Al cap d’un brin, semblèt qu’anava brasilhar e, dins lo vièlh foguièr, lancèt una beluga. La vida i tornava ; la beluga del reviscòl la vejèri portaira d’esperança.

Qu’atal ne siague de la nòstra lenga... que la daissèrem perir benlèu perqué la cresiam immortala. La lenga es coma una polida flor ; se jamai i renovatz la tèrra del vas, serà lèu passida. Alavetz, que de la beluga de l’espèr se fague un bèl fòc qu’esclaire la nòstra vida. Que cadun pòrte sa lenha, buscalha o pajèra. A l’entorn convidam a totes los afogats de justícia, beutat e ideal.

I a plaça per totes los òmes de bona volontat que venguen atisar un fòc qu’a totes nos recalfure.

Nadal Rei
La Beluga numèro 2, (Tarn e garona, 2008)


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.