Un article del Grelh Roergàs - Decembre de 1997 - Pagina 23

Çò que Pèire-Celestin Delrieu disiá d'Enric Mouly

P.-C. Delrieu, elegit Majoral en 1982, reculhiguèt la Cigala de Gasconha, veusa d'Enric Mouly. Es donc el que faguèt lo laus de Mouly a la Santa Estèla d'Espaliu per Pentacosta de 1983. Aquí cossí s'acabava lo sieu laus :

I auriá cent còps mai a dire de l'òbra d'Enric Mouly, del roman sobretot. E ieu ai plan consciéncia d'aver pas tot dich, d'aver pas tot aprés del "Mèstre Roergàs". Es clar qu'aqueste, dins sa longa vida, a tot escrich de çò que sèm, de çò que devèm faire, nosautres, òmes d'òc. Devèm donc pas quitar de legir e de tornar legir sos libres, per n'aprigondir la significacion.

Per ne reténer que lo mai important, vos dirai uèi qu'avèm totes a soscar sobre son conselh major "d'emploiar sa vida a far quicòm de brave e de grand" ; avèm a sègre son exemple sul camin drech que nos a traçat ; avèm coma nos o a dich "A luchar per manténer a nòstre país sa lenga qu'es la clau de son èime, de sa noblessa, de sa libertat" ; avèm a passar "la flamba santa" als joines que montan. Escotam Ugèni Seguret que nos parla per la votz de Mouly : "Quitatz de chimar, sang de grelh ! E butatz mon òbra ! Es per ela qu'avèm luchat ensemble tota nòstra vida en cantant, per que la sabèm bèla e granda e santa ! Es pas finida e tant s'en manca..." [...]

Gardèm nos d'oblidar aquela leiçon, e sovenèm nos de son darrièr messatge - calrà, de segur i tornar sovent -, d'aquel "testament de Mouly", tant esmovent : "Paure pòple ! Se sabiás cossí t'an mentit ! Se sabiás cossí t'an torsut !... S'agiriá que te revelhèsse, paure pòple endormit !.." Enric Mouly soldat, Enric Mouly ensenhaire, Enric Mouly filh de la tèrra roergata, Enric Mouly dins la vida de cada jorn : un òme que s'es ganhat nòstre respècte lo mai prigond.

Mas, Enric Mouly, portaire de la flamba occitana, aparaire afogat de la lenga d'òc, li devèm remiracion e fidelitat... Es per nautres un dever d'assajar de lo sègre, de luènh, coma lo pastre sèc son estela a l'asuèlh del ser.

Pèire-Celestin Delrieu,
Majoral del Felibrige, Cigala de Gasconha
Escrich a Rofiac de Sant Flor, lo 7 de mai de 1983.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.