Dins son edicion de mai de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Julien Campredon.

Julien Campredon e La Seria

– Cossí avètz rescontrat la lenga occitana ?

Soi nascut a Montpelhièr, ai grandit amb ma maire qu’es de cultura sonque francesa, mas que visquèt totjorn en Occitània. Mon paire èra a l’encòp de Cevenas e d’Aude. A un moment, me soi avisat que mos cosins èran mai al fial dels còdis culturals d’aicí. E quand partiguèri amb eles en Espanha, comprenián melhor l’espanhòl o lo catalan, alara qu’o parlavan pas. Comprenguèri qu’èra perqué i aviá lo patoès. Me donèt enveja de m’apropriar ma cultura. Crompèri lo metòde Assimil amb las cassetas audios, e puèi rescontrèri Maurici Andrieu que foguèt coma un professor. Sustot, foguèt la descobèrta d’una matèria super interessanta per mon trabalh d’escrivan.

– Cossí nasquèt lo projecte de La Seria ?

Aviái pas enveja de trabalhar dins l’audiovisual abans, es l’encontre amb Amic Bedel, lo realizator de La Seria, que m’i menèt. La dificultat foguèt de crear un mond ont l’occitan es present e credible. A la debuta aviam l’idèa de la seria Montsegur de Mar, la descobèrta d’una isla ont demòran los darrièrs mono-locutors occitans, que vivon coma d’Avaironeses del sègle XIX. Mas sabiái qu’aquò tendriá pas sus la longor. Alara diguèri a Amic : « Perqué pas contar l’istòria d’aqueles que vòlon fargar la seria Montsegur de Mar ? ».

– Dins La Seria, avètz projectat vòstra istòria ?

Totes los qu’an pas agut l’occitan en familha, qu’an començat de l’aprene mai tard, an l’idèa a la debuta de participar al reviscòl de la lenga. Aquel vam se tròba dins La Seria. Lo ton del projècte es risolièr, perqué l’idèa de despart, seguir de mond que vòlon fargar Montsegur de Mar, es descabestrada. E nos trufam de nautres, dels occitanistas tanben, perqu’avèm volgut anticipar las criticas de nacionalisme, de replec. La Seria es una ficcion que cal veire coma tota ficcion : que siá en occitan càmbia pas res, la cal jutjar coma s’èra de francés, d’italian o de sèrbi.

Magazine À toulouse 88, mai de 2022


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.