Dins son edicion de mai de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Julien Campredon.

Julien Campredon e La Seria

– Cossí avètz rescontrat la lenga occitana ?

Soi nascut a Montpelhièr, ai grandit amb ma maire qu’es de cultura sonque francesa, mas que visquèt totjorn en Occitània. Mon paire èra a l’encòp de Cevenas e d’Aude. A un moment, me soi avisat que mos cosins èran mai al fial dels còdis culturals d’aicí. E quand partiguèri amb eles en Espanha, comprenián melhor l’espanhòl o lo catalan, alara qu’o parlavan pas. Comprenguèri qu’èra perqué i aviá lo patoès. Me donèt enveja de m’apropriar ma cultura. Crompèri lo metòde Assimil amb las cassetas audios, e puèi rescontrèri Maurici Andrieu que foguèt coma un professor. Sustot, foguèt la descobèrta d’una matèria super interessanta per mon trabalh d’escrivan.

– Cossí nasquèt lo projecte de La Seria ?

Aviái pas enveja de trabalhar dins l’audiovisual abans, es l’encontre amb Amic Bedel, lo realizator de La Seria, que m’i menèt. La dificultat foguèt de crear un mond ont l’occitan es present e credible. A la debuta aviam l’idèa de la seria Montsegur de Mar, la descobèrta d’una isla ont demòran los darrièrs mono-locutors occitans, que vivon coma d’Avaironeses del sègle XIX. Mas sabiái qu’aquò tendriá pas sus la longor. Alara diguèri a Amic : « Perqué pas contar l’istòria d’aqueles que vòlon fargar la seria Montsegur de Mar ? ».

– Dins La Seria, avètz projectat vòstra istòria ?

Totes los qu’an pas agut l’occitan en familha, qu’an començat de l’aprene mai tard, an l’idèa a la debuta de participar al reviscòl de la lenga. Aquel vam se tròba dins La Seria. Lo ton del projècte es risolièr, perqué l’idèa de despart, seguir de mond que vòlon fargar Montsegur de Mar, es descabestrada. E nos trufam de nautres, dels occitanistas tanben, perqu’avèm volgut anticipar las criticas de nacionalisme, de replec. La Seria es una ficcion que cal veire coma tota ficcion : que siá en occitan càmbia pas res, la cal jutjar coma s’èra de francés, d’italian o de sèrbi.

Magazine À toulouse 88, mai de 2022


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.