Dins son edicion de mai de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Julien Campredon.

Julien Campredon e La Seria

– Cossí avètz rescontrat la lenga occitana ?

Soi nascut a Montpelhièr, ai grandit amb ma maire qu’es de cultura sonque francesa, mas que visquèt totjorn en Occitània. Mon paire èra a l’encòp de Cevenas e d’Aude. A un moment, me soi avisat que mos cosins èran mai al fial dels còdis culturals d’aicí. E quand partiguèri amb eles en Espanha, comprenián melhor l’espanhòl o lo catalan, alara qu’o parlavan pas. Comprenguèri qu’èra perqué i aviá lo patoès. Me donèt enveja de m’apropriar ma cultura. Crompèri lo metòde Assimil amb las cassetas audios, e puèi rescontrèri Maurici Andrieu que foguèt coma un professor. Sustot, foguèt la descobèrta d’una matèria super interessanta per mon trabalh d’escrivan.

– Cossí nasquèt lo projecte de La Seria ?

Aviái pas enveja de trabalhar dins l’audiovisual abans, es l’encontre amb Amic Bedel, lo realizator de La Seria, que m’i menèt. La dificultat foguèt de crear un mond ont l’occitan es present e credible. A la debuta aviam l’idèa de la seria Montsegur de Mar, la descobèrta d’una isla ont demòran los darrièrs mono-locutors occitans, que vivon coma d’Avaironeses del sègle XIX. Mas sabiái qu’aquò tendriá pas sus la longor. Alara diguèri a Amic : « Perqué pas contar l’istòria d’aqueles que vòlon fargar la seria Montsegur de Mar ? ».

– Dins La Seria, avètz projectat vòstra istòria ?

Totes los qu’an pas agut l’occitan en familha, qu’an començat de l’aprene mai tard, an l’idèa a la debuta de participar al reviscòl de la lenga. Aquel vam se tròba dins La Seria. Lo ton del projècte es risolièr, perqué l’idèa de despart, seguir de mond que vòlon fargar Montsegur de Mar, es descabestrada. E nos trufam de nautres, dels occitanistas tanben, perqu’avèm volgut anticipar las criticas de nacionalisme, de replec. La Seria es una ficcion que cal veire coma tota ficcion : que siá en occitan càmbia pas res, la cal jutjar coma s’èra de francés, d’italian o de sèrbi.

Magazine À toulouse 88, mai de 2022


Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.