Dins son edicion de mai de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Julien Campredon.

Julien Campredon e La Seria

– Cossí avètz rescontrat la lenga occitana ?

Soi nascut a Montpelhièr, ai grandit amb ma maire qu’es de cultura sonque francesa, mas que visquèt totjorn en Occitània. Mon paire èra a l’encòp de Cevenas e d’Aude. A un moment, me soi avisat que mos cosins èran mai al fial dels còdis culturals d’aicí. E quand partiguèri amb eles en Espanha, comprenián melhor l’espanhòl o lo catalan, alara qu’o parlavan pas. Comprenguèri qu’èra perqué i aviá lo patoès. Me donèt enveja de m’apropriar ma cultura. Crompèri lo metòde Assimil amb las cassetas audios, e puèi rescontrèri Maurici Andrieu que foguèt coma un professor. Sustot, foguèt la descobèrta d’una matèria super interessanta per mon trabalh d’escrivan.

– Cossí nasquèt lo projecte de La Seria ?

Aviái pas enveja de trabalhar dins l’audiovisual abans, es l’encontre amb Amic Bedel, lo realizator de La Seria, que m’i menèt. La dificultat foguèt de crear un mond ont l’occitan es present e credible. A la debuta aviam l’idèa de la seria Montsegur de Mar, la descobèrta d’una isla ont demòran los darrièrs mono-locutors occitans, que vivon coma d’Avaironeses del sègle XIX. Mas sabiái qu’aquò tendriá pas sus la longor. Alara diguèri a Amic : « Perqué pas contar l’istòria d’aqueles que vòlon fargar la seria Montsegur de Mar ? ».

– Dins La Seria, avètz projectat vòstra istòria ?

Totes los qu’an pas agut l’occitan en familha, qu’an començat de l’aprene mai tard, an l’idèa a la debuta de participar al reviscòl de la lenga. Aquel vam se tròba dins La Seria. Lo ton del projècte es risolièr, perqué l’idèa de despart, seguir de mond que vòlon fargar Montsegur de Mar, es descabestrada. E nos trufam de nautres, dels occitanistas tanben, perqu’avèm volgut anticipar las criticas de nacionalisme, de replec. La Seria es una ficcion que cal veire coma tota ficcion : que siá en occitan càmbia pas res, la cal jutjar coma s’èra de francés, d’italian o de sèrbi.

Magazine À toulouse 88, mai de 2022


Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.