Un article de Pèire Gombèrt sus Josèp-Pèire Durand de Gròs publicat dins L'Armanac Roergàs de 1981.

Durand de Gròs

Cars Confraires e Amics,

Ne convendretz amb ieu, lo Grelh Roergàs es un crane rabalaire ; cada annada va penjar lo lum endacòm mai. Uèi capita plan ; çai sèm aicí per festejar un autre rabalaire : Josèp-Pèire Durand de Gròs. El e lo Grelh son faches per s'endevenir.

Qual èra Durand de Gròs ? Un òme que campejèt tota sa vida sus aquesta tèrra, un pauc coma nòstre Grelh a travèrs lo Roergue. Son trastejadís es per portar la bona paraula.

S'aviam seguit Durand de Gròs, auriam pogut nos assolar a Santa Radegonda, al Clapàs, París, Londres, Filadelfia, Brussèlas, Argièr, Genèva, e fin finala a St Maime. Es Aquí, ça que la, que nos sèm acampats, al ras del còrs d'aquel que festejam uèi.

Durbiguem de contunh lo libràs de sa vida plan comola de trabalh e tanben de batèstas.

J. P. Durand de Gròs nasquèt lo 16 de junh de 1826, a la bòria de Gròs, pròcha de la Roqueta, vilatjon d'aquesta comuna de Ònes.

Èra l'enfant de Josèp-Tòni Durand de Gròs, pacan de primièra, endralhat dins lo Sant-Simonisme e republican acrancat. Aquò li valguèt d'èstre deportat en Argèria en 1851.

Escolan als licèus de Rodés e Enric IV de París, Josèp-Pèire aviá dins l'idèa de se far mètge ; butèt al Clapàs en 1845 ; daissèt aquí tot a mièja-joncha, estent que malautejava.

En febrièr de 1848, es d'aqueles que se graumenon amb Raspail, amont a París. Republican coma son paire, publica en 1850 Lo pichon catechisme politic e social, o la politica e lo socialisme a la portada de tot lo monde.

En 1851, foranisa de París per s'en sauvar en Anglatèrra. A Londres l'assaventan d'una afar de primièira : lo « Braidisme », conegut coma estent a l'ora d'ara, l'ipnotisme. S'en fa lo propagandista afogat ? Aital se lança a aplechar de conferéncias. Pòrta sa sciéncia novelaira a Brussèlas, Genèva a Argièr, ont pòt anar faire la braçada a son paure paire. Quitament publica en 1855 un libre sul sicut, jos l'escaisnom de Dr Philips : Electro-dynamisme vital, ou les relations physiologiques de l'esprit et de la matière démontrées par des experiences nouvelles et par l'histoire raisonnée du système nerveux.

Sempre butat per la grapallina, li prend fantasiá d'anar en America ? A Filadelfia, acaba sos estudis e li balhan son pergamin de mètge en 1857. Se far American e tròba quitament lo temps de se maridar amb una Russa, Lisaveta Chripkoff. Es pas tròp de dire qu'auran una filha coneguda jos l'escais de Citoyenne Sorgues, una de las primièiras suffragettes.

Perdonat per lo Napoleon pichonèl, en 1860 s'en tòrna partir per la França ? A París, se tòrna lançar dins l'afar del « braidisme ». Espelis en 1860 un novèl libre : Cour théorique et pratique de braidisme ou hypnotiqusme nerveux, considéré dans ses rapports avec la psychologie, la physiologie et la pathologie et dans ses applications. Dins aquel afar es un davancièr ; las experiéncias de Charcot vendràn pus tardièrament.

Durand de Gròs escrivèt tot un emolon de libres. Citarem pas que : Essais de physiologie philosophique (1866) ; De l'influence des milieux sur les caractères de race chez l'homme et les animaux (1868). Cada còp se dis per la teoria transformista. Li arrivava d'esplomissar coma cal de cranes saberuts coma Claudi Bernard, Chevreul e quitament Littré.

En 1869, se morís son paire. Josèp-Pèire erita de la bòria d'Arsac. Arriva en Roergue per tornar cargar los esclòps del pacan. Empacha pas que contunha d'ecriure d'estudis e tot un fum d'articles per de jornals republicans.

Lo 17 de novembre 1900, cutèt a Arsac. Pareis qu'en faguent las telas marmolèt : « Socrata, Jèsus, lo Bodà ». Sens cap d'onor de la Glèisa lo portèron al cementèri de St Maime per lo jaire al ras de son paire.

*

Çai sèm aquí subretot per parlar del lingüista e del filològ. Coma belcòp de saberuts de son temps, tastava un pauc de tot.

Durand de Gròs èra de la Societat de las Lengas Romanas. Li mandava belcòp d'articles subre la lenga d'òc.

Es aital qu'anèt al Clapàs en 1878, ont se tenián las Fèstas Latinas. Li èra mandat per la Societat de las Letras. N'en tornèt pas brica regaudinat per la tòca del Felibrige. Per el, aquela societat s'enganava. Butava, disiá el, subretot per l'afar de la grafia, una quimèra. Publicarà en 1879 un rapòrt titolat : Lo Felibrige, que li valdrà de cranes còp de cais amb de felibres de Provença e lo grand Lemosin qu'èra l'abat Josèp Roux. La meteissa annada fa espellir Etude de philologie et de linguistique aveyronnaise. Aquí estúdia un emolon de causas, en primièr los noms de luòcs e de familhas.

Se demigra de veire que se considerava nòstra lenga amb tròp d'umilitat que ne fasiá un marrit patoés. Aital disiá : « Comme tous les autres, l'idiome de l'Aveyron a ses mystères étymologiques et les pénétrer ce serait faire du même coup quelques percées dans le voile encore bien épais qui nous derobe le passé de notre sol natal. »

Subre l'analisa istorica se vei que Lafont, Camproux e Roquetas an pas ren inventat. « La France du Nord a porté le dernier coup à l'autonomie de nos provinces méridionales et leur a imposé son administration et son langage », disiá el.

Abans que la batèsta s'amodessa, crentava pas de dire : « Les signes de l'ecriture ont une valeur phonique purement conventionnelle et variable, nullement intrinsèque et absolue, qui diffère toujours plus ou moins et quelquefois du tout au tout d'une langue a l'autre. » De pic aconselhava de legir los pargamins vièlhs e d'en copiar la grafia.

Reprochava amb punhor als felibres de pas o faire e se trufava de vegadas dels « patoiseur-francisants ». E de tornar picar la dalha  « Ortographier et épeler d'après le mode français est tout aussi arbitraire et aussi irrationnel que de suivre le mode anglais... Notre langue avait ses conventions, ses usages phonologiques consacrés. » Disiá encara : « Les mots étranger mal patoisés sont de monstres grammaticaux... Payre, mayre, fraire, sòrre sont de expressions réputées grossières : on les remplace par des mots français défigurés. » Aital la vergonha de nòstra lenga es pas d'ièr.

Per clavar aquel libronèl de 102 paginas, Durand de Gròs afortissiá : « Le langage technique de nos artisans et de nos agriculteurs eux-mêmes est gagné par la contagion française ; quelques années encore et le maçon et le laboureur ne connaîtront plus le noms dont se servait leur père pour nommer la truelle ou la charrue... Le patois s'en va ; que les linguistes se hâtent d'en recueillir les precieuses reliques dans l'intérêt de la science. »

Cent ans son passats ; li a pas res a apondre de mai ; lo conselh es sempre bon.

Pauc de temps abans sa mòrt en 1900, Durand de Gròs fa estampar a París un libre de 215 paginas titolat : Nòtes de philologie rouergate. Tòrna afortir que vòl pas faire la lenga dins lo lièch de Procusta de la grafia francesa. « Elle lui serait accomodée – disiá el – comme le seraient les graphies anglaises, polonaise, suédoise ou hongroise. » Ne profita per espelucar lo mot Roergue. S'èra entrachat que, al sègle XIV, Bernat e Joan d'Armanhac escrivián Roergue. D'aquel temps lo Duc de Berri fasiá, en francimand, una deca quora escriviá Rouerngue.

Òme de drechura, Durand de Gròs reconeissiá que s'èra enganat dins son primièr libre. Dòna d'indicas saberudas subre los noms collectius e aqueles dels mases o vilatjes.

Li arriva de mençonar lo trabalh de l'abat Vayssier, que veniá de publicar son diccionari. Se lausenja lo Roergàs, li arriva de brandir las pelhas al gròs grun de la sciéncia lingüistica, als Broca, Gaston Paris, Pau Mener, Chabaneau. Vertat es que Mener l'aviá tractat de filològ amator. Per se defensa, faguèt valer que Pasteur e F. de Lesseps èran pas brica mètge o ingeniaire de Politecnica.

Soi un pauc coma Durand de Gròs : ai pas a l'ostal la coeta d'un pargamin universitari. Me gardarai de jutjar lo trabalh de Durand de Gròs. De segur a l'ora de duèi la lingüistica s'estudia d'un autre biais : es una sciéncia qu'a fach de braves progrèsses.

A legir aqueles dos libres ai pensat que li mancava la rigor scientifica ; tot aquò es empiric, enciclopedic, de vegadas volterian. Aquò es simplament mon vejaire de profane... A aqueles que son bardinats de diplòmes de faire lo trabalh que s'amerita l'òbra de Joan-Pèire Durand de Gròs.

Pamens, pensi, e z-o fasètz tanben estent aicí uèi, que s'ameritava d'oscar un pauc tardièrament lo centenari de l'espelisson del premièr libre del mètge-filològ.

Durand de Gròs es d'aqueles que dubriguèron lo talh en Roergue. Demorarà lo bon obrièr coma ne cal per far avançar ièr coma uèi nòstra causa.

Pèire Gombert, Majoral del Felibrige, Ònes, Las quatres-Sasons, agost de 1980


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.