Dins son edicion numèro 963 al mes d'abril de 2014 lo jornal La Setmana presentava lo libre de Florian Vernet Petit guide insolent des mots occitans, passagers (clandestins) du français.

« La nòstra lenga es pas mespresabla »

Per çò qu'es de la lingüistica, los besonhs son encara nombroses, coma dins los autres domenis ont utilizam la lenga occitana cada jorn. Avèm non solament besonh de saber d'ont ven la lenga mas encara... ont es anada.

Se ditz pas pro que la lenga occitana a agut una influéncia sus las autras lengas d'Euròpa. Per exemple, a influenciat l'ortografia portuguesa dins un periòde que Portugal se voliá distinguir d'Espanha. D'unes mots occitans son quitament passats dins la lenga anglesa, dins lo registre literari, a còps. Demest los quadres e los intellectuals occitanistas, d'unes pensan qu'es necessari de far la picadura de rapèl sus d'unas causas.

Al besierenc Florian Vernet, li agrada de provocar e de far soscar sus las problematicas especificas a la lenga nòstra. Son Petit guide insolent des mots occitans, passagers (clandestins) du français, editat en cò de l'IEO Lengadòc, a mantunas foncions e ambicions. Es a mièg camin entre l'enciclopèdia filosofica (amb l'ironia que s'i prèsta) e lo diccionari etimologic (que trobam crudèlament de manca). Nos deu ajudar a comprendre d'ont ven la lenga nòstra e tanben l'influéncia qu'a agut sus la lenga francesa. Es pas un còp d'ensag per l'escrivan occitan iconoclasta. Lo Petit guide es la seguida logica de Que Dalle, un diccionari de l'argòt occitan passat al francés. S'es atacat puèi als mots occitans passats dins lo lengatge corrent del francés sens que los francofòns o sàpian... e sens que los quites occitanofòns o sàpian.

Avèm demandat primièr al sénher Vernet de nos explicar la mira d'aquel guida, çò que l'a motivat a lo redigir. Nos a respondut en soslinhar aquela paradòxa de las bèlas : lo fait d'èstre obligat d'anar cercar d'informacions etimologicas suls mots occitans dins de diccionaris de lengas estrangièras.

La Setmana – De qu'es la foncion d'aquel diccionari ?

Florian Vernet – Coma avèm pas cap de diccionari etimologic per l'occitan, sèm forçats d'anar cap a çò que s'es fait per las lengas romanicas (per d'alemands essencialament) o alara cap al tresaur de la lenga francesa. Mas los lingüistas franceses son d'una ignorància complèta sus çò d'occitan. Sabi pas s'es una ignorància complèta o volontària mas lo fait es que, per la màger part dels mots que son de consonància latina, lor donan d'originas italianas. Lo francés a recuperat una bona part del vocabulari occitan, a flor e a mesura que se son restacadas de províncias.

LS – Aquel transfèrt de mots s'es fait cap a quin periòde ?

FV – Cal primièr veire que l'occitan es estat « reglat » abans lo francés, als nivèls ortografic e lingüistic. Es clar que i aviá una practica dialectala de la lenga a l'Edat mejana, benlèu pas tant accentuada coma a l'ora d'ara. Mas lo mond escrivián una lenga a pauc près comuna. Foguèt un modèl pel francés qu'arribèt après. Las cartas administrativas en occitan arribèron un sègle abans las en francés, qu'èran redigidas primièr en latin.

LS – D'unes exemples de mots occitans passats al francés corrent ?

FV – Avètz per exemple un mot coma pastel que ven del mot pasta. Un mot coma salamalec apareis en 1200 dins un tèxte de trobador. Es clarament dit qu'es lo mot qu'emplegavan los arabes per se saludar.

LS – Menatz doncas una entrepresa de reabilitacion de l'occitan ?

FV – I a doas causas. Primièr, nos cal pas fisar a çò que los diccionaris franceses dison sus l'occitan perque fins ara, son pas competents e se'n trufan totalament. Segond, avèm un trabalh d'entreprendre nosautres. Ieu soi pas un professional d'aquela partida de la lingüistica. Calriá de mond mai especializats que ieu e de còlas, pas una persona soleta. Quand tornatz a la lenga medievala, tornatz trobar una lenga comuna d'en pertot e comprensibla d'en pertot. (...) D'un costat nos cal mostrar als Franceses que i a pas cap de rason de mespresar aquela lenga. De l'autre, cal mostrar als occitanistas que lor lenga es pas mespresabla tanpauc. La nos cal pas considerar coma un patés.

Entrevista Clamenç Pech


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.