Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de mai de 2010.

Teatre occitan

La tradicion teatrala en Roergue data pas de duèi. La literatura occitana del sègle XV es mai que mai representada pels mistèris roergasses que se jogavan sus las plaças de las glèisas. A-n-aquela tradicion, cal apondre la del teatre païsan reviscolat o representat per Henri Mouly, Auguste Benazet e maites. Aquel teatre es estat jogat de longa per de tropas d’amators coma Los Faisselièrs, Los Rascalons, Las Z’igas, La Companhiá del Comtal...

Mas i a tanben en Roergue un teatre occitan professional amb la Comedia dell’oc de Bernard Cauhapé, e d’actors professionals coma Ives Durand, Jòrdi Besombas de bon nivèl. Son en mesura de far viure un teatre de creacion amb d’autors modèrnes come Ives Roqueta o d’adaptacions vengudas d’endacòm mai. Lo Teatre interregional occitan (T.I.O.) de La Rampa es fòrça present, tanben en Avairon, amb un teatre professional dinamic que perlonga lo trabalh del celebrissime Teatre de la Carrièra o d’un Claudi Alranc...

Lo malastre per la lenga occitana es que lo teatre professional occitan es pas prés en consideracion per los responsables de la programacion e de la difusion subvencionadas. Aquel teatre deu aver sa plaça dins lo programa Teatre al collègi sostengut pel Conselh general.


Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.