Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de mai de 2010.

Teatre occitan

La tradicion teatrala en Roergue data pas de duèi. La literatura occitana del sègle XV es mai que mai representada pels mistèris roergasses que se jogavan sus las plaças de las glèisas. A-n-aquela tradicion, cal apondre la del teatre païsan reviscolat o representat per Henri Mouly, Auguste Benazet e maites. Aquel teatre es estat jogat de longa per de tropas d’amators coma Los Faisselièrs, Los Rascalons, Las Z’igas, La Companhiá del Comtal...

Mas i a tanben en Roergue un teatre occitan professional amb la Comedia dell’oc de Bernard Cauhapé, e d’actors professionals coma Ives Durand, Jòrdi Besombas de bon nivèl. Son en mesura de far viure un teatre de creacion amb d’autors modèrnes come Ives Roqueta o d’adaptacions vengudas d’endacòm mai. Lo Teatre interregional occitan (T.I.O.) de La Rampa es fòrça present, tanben en Avairon, amb un teatre professional dinamic que perlonga lo trabalh del celebrissime Teatre de la Carrièra o d’un Claudi Alranc...

Lo malastre per la lenga occitana es que lo teatre professional occitan es pas prés en consideracion per los responsables de la programacion e de la difusion subvencionadas. Aquel teatre deu aver sa plaça dins lo programa Teatre al collègi sostengut pel Conselh general.


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.