Cronica Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon d'Agost de 2010.

Ensenhament bilingüe dins lo departament d'Avairon

De mercè lo volontarisme del Rectorat, lo dinamisme de l’Inspector d’Acadèmia d’Avairon e de sa còla, dos sites bilingües venon d’espelir. Son ara un detzenat d’escòlas primàrias avaironesas qu’ensenhan l’occitan a paritat orària o en immersion.

Aquel dispositiu es completat per d’accions finançadas pel Conselh general. Son las accions menadas per l’ADOC 12 (un vintenat de seanças per classa e per an) e las accions de sensibilizacion a l’entorn del teatre occitan (MDC).

L’ofèrta d’ensenhament d’occitan es atanben presenta dins los collègis e los licèus. L’exemple de Sant-Africa es remarcable amb una preséncia fòrta dins lo primari e lo segondari. Ça que là, demòran de punts de melhorar. Caldriá de sites bilingües dins l’ensenhament privat e dins de sectors coma lo de La Sala-Capdenac, en Viadena-Barrés, sul Leveson-Lagast...

Caldriá atanben desvolopar lo partenariat entre lo Conselh general (o las estructuras que sosten) e las comunas (o las intercomunalitats) per poder generalizar una vertadièira sensibilizacion sistematica, progressiva e eficaça.


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.