Cronica Al canton (Revista del conselh general d'Avairon, abril de 2010).

Manjar roergàs

La produccion alimentària avaironesa trabalha mai que mai per noirir las vilas de França e d’endacòm mai. Fòra França per exemple, la carn dels vedèls pesucs se vend en Itàlia e lo ròcafòrt un pauc pertot dins lo mond.

Las produccions gastronomicas tradicionalas se mantenon en Avairon de mercè las fèstas ont se fa de triponejadas, de reponchonadas, d’estòfinadas, de cuèchas montanhòlas (aligòt)... Lo toriste curiós de trapar lo gost del país ont se passeja, tastarà los farçons, las faldetas, lo cambajon, las fo(g)assas, las flaunas... amb de vins del país : Marcilhac, Estanh, Entraigas-Lo Fèl, Val de Tarn-Còstas de Milhau...

Las especialitats tradicionalas se pòdon trapar tanben dins de pizzas o d’ensaladas al ròcafòrt, al laguiòla, al cambajon, al magret... Ara que los imperatius de la dietetica fan una plaça mai bèla als legums e a las fruchas, cal esperar que la produccion de las ribièiras roergassas serà en mesura de respondre a la demanda de produches fresques e biò. Benlèu que las sopas d’olada amb de legums de l’òrt tornarà prene plaça, un jorn o l’autre, sus las taulas avaironesas. Segur que la porcion de lard dels vailets d’un còp èra es passada de mòda, mas una bona sopa se pòt far amb un culhièirat de grais de rit pel gost e un planponh de legums verds atalhonats e escampats dins lo bolh davant de servir.

Tot aquò es bon per la santat.


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.