Un article del jornal del conselh general d'Avairon - no190 - novembre-decembre de 2013 :

Vielhum

Tot lo monde sap qu’en venguent vièlh, es la memòria longa que demòra lo mai. La del jove temps. Arriba un moment dins la vida que de noms de personas o de numèros de telefòn tòrnan pas de pic al cap. Per los que son nascuts en mitan rural roergàs dins la prumièira mitat del sègle XX, l’occitan es estada la lenga la mai ausida dins las prumièiras annadas de la vida. Èra la lenga de l’ostal, de las velhadas, del trabalh, dels vièlhs que gardavan los mainatges... Es de mercés aquò que d’iniciativas per prene en compte aquela realitat se son multiplicadas dins las darrièiras annadas. En Lemosin, d’especialistas an estudiat l’eficacitat de l’emplec de la lenga amb de malautes de la malautiá d’Alzheimer.

En Pirinèus-Nauts, lo Conselh general a finançat d’accions de formacion a l’occitan pel monde que trabalhan dins los ostals de retirada... E son nombroses los Roergasses joves que se son trachats que lors parents o grands-parents tornavan a l’occitan en fin de vida. E aquelses joves se metián a parlar una lenga qu’avián totjorn ausida mas jamai emplegada. Dins los ostals de retirada, los testimoniatges d’animators que veson de vièlhs que son coma assucats tornar prene vam en ausiguent una borrèia o de personals que comunican en occitan amb nòstres ancians son nombroses. En Avairon, la colleccion de documents audiovisuals Al canton pòt èsser una ajuda per metre un bocin mai d’èime dins las relacions amb los que n’an besonh.


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.