Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de març de 2012.

Son partits en America...

L’actualitat argentina tòrna metre en avant l’aventura d’aqueles Roergasses « partits en America » coma se ditz. Es lo títol d’una pèça de teatre escricha per un de lors parents, Enric Marcenac, de Moret.

Amb lo sénher Amado Bodon, l’istòria nos tòrna menar cent ans en rè quand Frederic Bodon daissèt Durenca per anar bastir un avenidor amb los sieus del costat de Pigüé.

Totes aquelses foraniats, que parlavan occitan cada jorn e que sabián mai o mens lo francés, se metèron a parlar castelhan per lors afars. Aquela lenga siaguèt la de lors enfants a costat del francés e, de còps que i a, de l’occitan que s’èra mantengut dins qualquas familhas mai de cent ans pus tard.

Ara, aquel temps es passat quitament se lo nom de Bodon representa per nautres un escrivan màger del sègle XX en lenga nòstra, l’enfant de Crespinh.

Ça que la, l’aventura culturala es pas acabada. Lo grop La Camera delle Lacrime de Bruno Bonhoure es anat a Pigüé amb l’aduja de l’associacion de cooperacion internacionala del Conselh general. Son tornats amb un novèl espectacle internacional ont lors voses se mesclan amb las d’artistas argentins, en castelhan, en francés, en catalan e en occitan. Aquela creacion podriá èsser tanben un biais de far conéisser als Avaironeses d’Argentina, e a los d’aicí, la lenga perduda de lors aujòls.


Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.