Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de març de 2012.

Son partits en America...

L’actualitat argentina tòrna metre en avant l’aventura d’aqueles Roergasses « partits en America » coma se ditz. Es lo títol d’una pèça de teatre escricha per un de lors parents, Enric Marcenac, de Moret.

Amb lo sénher Amado Bodon, l’istòria nos tòrna menar cent ans en rè quand Frederic Bodon daissèt Durenca per anar bastir un avenidor amb los sieus del costat de Pigüé.

Totes aquelses foraniats, que parlavan occitan cada jorn e que sabián mai o mens lo francés, se metèron a parlar castelhan per lors afars. Aquela lenga siaguèt la de lors enfants a costat del francés e, de còps que i a, de l’occitan que s’èra mantengut dins qualquas familhas mai de cent ans pus tard.

Ara, aquel temps es passat quitament se lo nom de Bodon representa per nautres un escrivan màger del sègle XX en lenga nòstra, l’enfant de Crespinh.

Ça que la, l’aventura culturala es pas acabada. Lo grop La Camera delle Lacrime de Bruno Bonhoure es anat a Pigüé amb l’aduja de l’associacion de cooperacion internacionala del Conselh general. Son tornats amb un novèl espectacle internacional ont lors voses se mesclan amb las d’artistas argentins, en castelhan, en francés, en catalan e en occitan. Aquela creacion podriá èsser tanben un biais de far conéisser als Avaironeses d’Argentina, e a los d’aicí, la lenga perduda de lors aujòls.


Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.