Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de març de 2012.

Son partits en America...

L’actualitat argentina tòrna metre en avant l’aventura d’aqueles Roergasses « partits en America » coma se ditz. Es lo títol d’una pèça de teatre escricha per un de lors parents, Enric Marcenac, de Moret.

Amb lo sénher Amado Bodon, l’istòria nos tòrna menar cent ans en rè quand Frederic Bodon daissèt Durenca per anar bastir un avenidor amb los sieus del costat de Pigüé.

Totes aquelses foraniats, que parlavan occitan cada jorn e que sabián mai o mens lo francés, se metèron a parlar castelhan per lors afars. Aquela lenga siaguèt la de lors enfants a costat del francés e, de còps que i a, de l’occitan que s’èra mantengut dins qualquas familhas mai de cent ans pus tard.

Ara, aquel temps es passat quitament se lo nom de Bodon representa per nautres un escrivan màger del sègle XX en lenga nòstra, l’enfant de Crespinh.

Ça que la, l’aventura culturala es pas acabada. Lo grop La Camera delle Lacrime de Bruno Bonhoure es anat a Pigüé amb l’aduja de l’associacion de cooperacion internacionala del Conselh general. Son tornats amb un novèl espectacle internacional ont lors voses se mesclan amb las d’artistas argentins, en castelhan, en francés, en catalan e en occitan. Aquela creacion podriá èsser tanben un biais de far conéisser als Avaironeses d’Argentina, e a los d’aicí, la lenga perduda de lors aujòls.


Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.