teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Aqueste primièr libre presenta las uèch primièras pèças de la tièra. La directritz de l'obratge es Bénédicte Louvat.

An collaborat a sa redacion :

  • Cavaillé (Jean-Pierre)
  • Courouau (Jean-François)
  • Escudé (Pierre)
  • Forêt (Jean-Claude)
  • Gardy (Philippe)
  • Louvat (Bénédicte)
  • Sauzet (Patrick)
  • Lassaque (Aurélia)
  • Bach (Xavier)
  • Bernard (Pierre-Joan)
  • Cavaillé (Fabien)
  • Lochert (Véronique)
  • Martel (Philippe)
  • Pic (François)

'Lo Pont-Nòu de Potosí' de Pèire Tauriac

Ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs lo primèr roman de Pèire Tauriac, Lo Pont-Nòu de Potosí.

L'occitan de viva votz - Joan Fulhet

occitan-viva-votz-fulhet L'occitan de viva votz de Joan Fulhet es un metòde de prononciacion de l'occitan lengadocian (Editor : IEO, 2008).

1 - Presentacion de l'editor

L'occitan de viva votz : metòde de prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetisme per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend mai que mai de son ensenhament.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.