Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Una autra capitada son los dotze racontes publicats a Madrid en 1613 jol títol de Novelas ejemplares, que ne presentam aicí una tria. Demest aquestas istòrias, escrichas entre 1590 e 1612 sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas mancan pas.

Extrach del libre

Quand mos adversaris o vegèron, me daissèron sol e raspèron se metre al recès. De totes los qu’èran dins lo jardin, los turcs poguèron capturar pas que tres personas en mai de Leonilde qu’èra encara estavanida. Ieu, me prenguèron amb quatre afrosas nafras, venjadas de per abans sus quatre turcs que de quatre autras daissèri escampats pel sòl. Los turcs faguèron aquesta assalida amb lor rapiditat costumièra e, pas plan contents de cossí èran anadas las causas, s’anèron embarcar, puèi ganhèron la nauta mar e, a vela e a rems, en pauc temps arribèron a Favignana ont faguèron lo bilanç per veire quins òmes lor mancavan. En vesent que los mòrts èran quatre soldats d’aqueles qu’eles sonavan leventes, que son dels mai valents e mai estimats que menavan, se volguèron venjar sus ieu, e lo comandant de la nau amirala ordenèt de baissar l’antena per m’i penjar.


L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.