Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Una autra capitada son los dotze racontes publicats a Madrid en 1613 jol títol de Novelas ejemplares, que ne presentam aicí una tria. Demest aquestas istòrias, escrichas entre 1590 e 1612 sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas mancan pas.

Extrach del libre

Quand mos adversaris o vegèron, me daissèron sol e raspèron se metre al recès. De totes los qu’èran dins lo jardin, los turcs poguèron capturar pas que tres personas en mai de Leonilde qu’èra encara estavanida. Ieu, me prenguèron amb quatre afrosas nafras, venjadas de per abans sus quatre turcs que de quatre autras daissèri escampats pel sòl. Los turcs faguèron aquesta assalida amb lor rapiditat costumièra e, pas plan contents de cossí èran anadas las causas, s’anèron embarcar, puèi ganhèron la nauta mar e, a vela e a rems, en pauc temps arribèron a Favignana ont faguèron lo bilanç per veire quins òmes lor mancavan. En vesent que los mòrts èran quatre soldats d’aqueles qu’eles sonavan leventes, que son dels mai valents e mai estimats que menavan, se volguèron venjar sus ieu, e lo comandant de la nau amirala ordenèt de baissar l’antena per m’i penjar.


L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

'Mistèri' de Sèrgi Gairal

Lo Grelh Roergàs publiquèt a la debuta de 2026 lo darrièr roman de Sèrgi Gairal, Mistèri.