trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.

"A Castelnòudarri, la question que se pausa a Pibola se pòt resumir aital : èsser Dieu o èsser pas. L'a virada un parelh de còp dins son cap, e a concluit que seriá Dieu. Lo roman a besonh de personatges d'aquela mesura. Si que non, òm s'i emmèrda."


Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.

E d’aquí nasquèron los mites - Griselda Lozano

E d’aquí nasquèron los mites Lo libre E d’aquí nasquèron los mites de Griselda Lozano sortiguèt en 2017.

Recampa una seleccion dels melhors articles sus l’istòria d’Occitània que l'autora publiquèt sul jornal numeric Jornalet.

Lo libre conten 276 paginas.

Una cadena de voses - André Brink

cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.