pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Despuei son Portulan, viatge iniciatic dins l'Afganistan deis annadas setentas fins aquesto recuelh, pòrge a la literatura occitana un agach devèrs l'autre, l'estrangier, que siegue dins son país vò en defòra.

L'occitan i es lenga de relacion e de la relatacion, lenga estrangiera dins son pròpri país mai lenga universala pasmens.

Laissarem Degun es la darriera plega de l'autor onte Roland nos convida a si passejar amb Rimbaud, Van Gogh, vò ben Corto Maltese a travèrs de l'istòria, de paisagis de son imaginacion.

Ven sarrat amb un CD onte mantuneis artistas venon donar una interpretacion sonòra dei poèmas :

  • Bruno Martin
  • Brigitte Mouchel
  • D'Aquí Dub
  • Duo Maquet - Bachevalier
  • Dupain
  • Jagdish & Kreol Konnexyon
  • Mauresca Fracàs Dub
  • Moussu T e lei jovents
  • Nux Vomica
  • Original'Occitana feat
  • Alèssi dell'Umbria
  • Patrick Vaillant

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

'Flors salvatjas de Perigòrd' de Joan-Loís Orazio

Novelum publica lo segond tòme del libre de Joan-Loís Orazio dedicat a las flors salvatjas de Perigòrd.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.