pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Despuei son Portulan, viatge iniciatic dins l'Afganistan deis annadas setentas fins aquesto recuelh, pòrge a la literatura occitana un agach devèrs l'autre, l'estrangier, que siegue dins son país vò en defòra.

L'occitan i es lenga de relacion e de la relatacion, lenga estrangiera dins son pròpri país mai lenga universala pasmens.

Laissarem Degun es la darriera plega de l'autor onte Roland nos convida a si passejar amb Rimbaud, Van Gogh, vò ben Corto Maltese a travèrs de l'istòria, de paisagis de son imaginacion.

Ven sarrat amb un CD onte mantuneis artistas venon donar una interpretacion sonòra dei poèmas :

  • Bruno Martin
  • Brigitte Mouchel
  • D'Aquí Dub
  • Duo Maquet - Bachevalier
  • Dupain
  • Jagdish & Kreol Konnexyon
  • Mauresca Fracàs Dub
  • Moussu T e lei jovents
  • Nux Vomica
  • Original'Occitana feat
  • Alèssi dell'Umbria
  • Patrick Vaillant

Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Abelhas e mèl - Renaud Falissard

Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).

L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]