bon-gouvernement Lo libre Le Bon Gouvernement de Pierre Rosanvallon es estat editat a las Editions du Seuil en 2015 dins la colleccion Les Livres du nouveau monde

Presentacion de l'editor - Los nòstres regims politics son diches democratics perque son consacrats per d'eleccions. Pr'aquò sèm pas governats democraticament, que l'accion dels govèrnaments es pas ligadas a de règlas clarament establidas, de transparéncia, d'exercici de la responsabilitat, de reactivitat o d'escota dels ciutadans. D'aquí la specificitat del desrei e de la colèra de nòstres contemporans.

A l'ora d'una presidencializacion caracterizada per la concentracion dels poders entre las mans de l'executiu, Pierre Rosanvallon mòstra que lo problèma es pas solament lo de la "crisa de la representacion". Es vengut lo del malgovèrn. Òr la teoria de la democracia a oblidada la question dels rapòrts entre governats e governants, s'es limitada a pensar la representacion e l'eleccion. Es donc urgent d'anar, uèi, mai luènh per compréner los mecanismes d'aquel malgovèrn e determinar las condicions d'una novèla revolucion democratica qu'es de complir.

Aquel libre propausa d'ordonar las aspiracions e las reflexions que grelhan uèi dins la societat civila e dins lo mond militant al torn d'aquelas questions en destriant las qualitats necessàrias al governants de las règlas que organizan las relacions entre governats e governants. Remosadas, aquestas forman los cadres d'una democracia d'exercici coma bon govèrn.

Pierre Rosanvallon es professor al Collège de France. Anima tanben La Republique des Idées e lo projècte Raconter la vie. Après La Contre-démocratie, La Légitimité démocratique e La Société des égaux, Le Bon Gouvernement constituís la quatrena part de son enquèsta sus la mutacion de las democracias contemporanèas.


Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Retrach del colonizat - Albert Memmi

retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.