bon-gouvernement Lo libre Le Bon Gouvernement de Pierre Rosanvallon es estat editat a las Editions du Seuil en 2015 dins la colleccion Les Livres du nouveau monde

Presentacion de l'editor - Los nòstres regims politics son diches democratics perque son consacrats per d'eleccions. Pr'aquò sèm pas governats democraticament, que l'accion dels govèrnaments es pas ligadas a de règlas clarament establidas, de transparéncia, d'exercici de la responsabilitat, de reactivitat o d'escota dels ciutadans. D'aquí la specificitat del desrei e de la colèra de nòstres contemporans.

A l'ora d'una presidencializacion caracterizada per la concentracion dels poders entre las mans de l'executiu, Pierre Rosanvallon mòstra que lo problèma es pas solament lo de la "crisa de la representacion". Es vengut lo del malgovèrn. Òr la teoria de la democracia a oblidada la question dels rapòrts entre governats e governants, s'es limitada a pensar la representacion e l'eleccion. Es donc urgent d'anar, uèi, mai luènh per compréner los mecanismes d'aquel malgovèrn e determinar las condicions d'una novèla revolucion democratica qu'es de complir.

Aquel libre propausa d'ordonar las aspiracions e las reflexions que grelhan uèi dins la societat civila e dins lo mond militant al torn d'aquelas questions en destriant las qualitats necessàrias al governants de las règlas que organizan las relacions entre governats e governants. Remosadas, aquestas forman los cadres d'una democracia d'exercici coma bon govèrn.

Pierre Rosanvallon es professor al Collège de France. Anima tanben La Republique des Idées e lo projècte Raconter la vie. Après La Contre-démocratie, La Légitimité démocratique e La Société des égaux, Le Bon Gouvernement constituís la quatrena part de son enquèsta sus la mutacion de las democracias contemporanèas.


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Katalanische und okzitanische renaissance - Georg Kremnitz

mars Sortiguèt en 2018 lo libre de Georg Kremnitz Katalanische und okzitanische renaissance.

L'autor venguèt presentar son trabalh a Tolosa per una conferéncia DUOC lo dimècre 20 de mars de 2019.

Tornam publicar çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »