Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).
Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.
Dens l'espaci occitan, lo Bearn qu'avè de hèit podut guardar l'usatge oficiau de la lenga deu pòple mentre tots los autes parçans d'Òc èran passats au francés, lenga deu rei de França.
Los Fors et costumas de Bearn qu'amuishan donc quin èra enqüèra possible de pensar e d'emplegar la lenga d'òc en tota normalitat e dignitat. Un libe qui demora de compte har dens l'istòria lingüistica occitana.
Lo tèxt originau de 1552 qu'ei balhat in extenso, en tot arrrespectar estrictament las grafias originaus de 1552, dab ua revirada francesa cap e cap. Ua presentacion e ua analisi lingüistica que davantejan lo tèxt deus fòrs.
Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco,
Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.
Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas)