Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Los monds se tustan : la modernitat, costetja las tradicions nòstras e lor passadismes folclorics ; lo felibre – lo narator es felibre – encontra d'ancians militans communistes, un sabent fòl, de putas, se tròba a far de pornografia per de caps d'èssers umans que subrevivon dins de potarons ! E lo narrator se questiona : Blaise Pascal, Vercingetorix ! L'istòria la granda, la pichòta.

Al mièg, un òme despoderat, malaut d’un cancèr. Sap que va morir. Fugís alara son mond e en rota per París s'arrèsta a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ?

Son aqueles darrièrs jorns que nos conta lo narrator.

Un dels grands romans de Joan Bodon qu'escapèt pas a la critica. Joan Larzac tre sa sortida comentava lo libre. Son tèxt se pòt legir aquí.

Una traduccion francesa d'Alem Surre Garcia es disponibla. Es editada dins la colleccion Passatge d'IEO Edicion.

Joan Bodon nasquèt a Crespinh lo 11 de decembre de 1920, moriguèt a l'Arabatch en Argèria lo 24 de febrièr de 1975. Marcat per l’imaginari del conte que n'eretèt de sa grand, son òbra toca a l'universals per la justessa e la scinceritat dels sentiments qu'analisa.

Son òbra uèi encara, e benlèu mai que jamai, pertòca los lectors : solesa, marginalizacion, exclusion son de pertot e per totes.

Extrach 1

Perqué davalèri a Clarmont ? Es a París que voliái anar. Mas n’aviái un sadol de me téner drech sul tren. Dempuèi Besièrs contra lo carrèu. Los rens me petavan. E seriá lèu mièjanuèch.

Clarmont-Ferrand, Clarmont d’Auvèrnha. Aquí o endacòm mai. Èri pro luènh ça que la del meu ostal. Degun me cercariá pas aquí.

Extrach 2

Cercarai pas mai de luchar. Ça que la contra qual tustar ? Aver agut un enemic, lo conéisser de còs, de nom. Tot lo meu vam m’auriá servit.

Una batèsta sens esper... Mas i a pas degun contra ieu. Contra qual aparar lo ben : l’eretatge que degun non vòl ?

Un enemic val un amic. Cadun pren l’autre per qualqu’un. Mas totes me prenián per res. Per ieu solament lo mesprètz, encara mens que lo mesprètz : l’indiferéncia sens onor.


La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !

Storytelling - Christian Salmon

storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.