Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Los monds se tustan : la modernitat, costetja las tradicions nòstras e lor passadismes folclorics ; lo felibre – lo narator es felibre – encontra d'ancians militans communistes, un sabent fòl, de putas, se tròba a far de pornografia per de caps d'èssers umans que subrevivon dins de potarons ! E lo narrator se questiona : Blaise Pascal, Vercingetorix ! L'istòria la granda, la pichòta.

Al mièg, un òme despoderat, malaut d’un cancèr. Sap que va morir. Fugís alara son mond e en rota per París s'arrèsta a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ?

Son aqueles darrièrs jorns que nos conta lo narrator.

Un dels grands romans de Joan Bodon qu'escapèt pas a la critica. Joan Larzac tre sa sortida comentava lo libre. Son tèxt se pòt legir aquí.

Una traduccion francesa d'Alem Surre Garcia es disponibla. Es editada dins la colleccion Passatge d'IEO Edicion.

Joan Bodon nasquèt a Crespinh lo 11 de decembre de 1920, moriguèt a l'Arabatch en Argèria lo 24 de febrièr de 1975. Marcat per l’imaginari del conte que n'eretèt de sa grand, son òbra toca a l'universals per la justessa e la scinceritat dels sentiments qu'analisa.

Son òbra uèi encara, e benlèu mai que jamai, pertòca los lectors : solesa, marginalizacion, exclusion son de pertot e per totes.

Extrach 1

Perqué davalèri a Clarmont ? Es a París que voliái anar. Mas n’aviái un sadol de me téner drech sul tren. Dempuèi Besièrs contra lo carrèu. Los rens me petavan. E seriá lèu mièjanuèch.

Clarmont-Ferrand, Clarmont d’Auvèrnha. Aquí o endacòm mai. Èri pro luènh ça que la del meu ostal. Degun me cercariá pas aquí.

Extrach 2

Cercarai pas mai de luchar. Ça que la contra qual tustar ? Aver agut un enemic, lo conéisser de còs, de nom. Tot lo meu vam m’auriá servit.

Una batèsta sens esper... Mas i a pas degun contra ieu. Contra qual aparar lo ben : l’eretatge que degun non vòl ?

Un enemic val un amic. Cadun pren l’autre per qualqu’un. Mas totes me prenián per res. Per ieu solament lo mesprètz, encara mens que lo mesprètz : l’indiferéncia sens onor.


Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

'Vidas' de Philippe Martel

Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...