Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Los monds se tustan : la modernitat, costetja las tradicions nòstras e lor passadismes folclorics ; lo felibre – lo narator es felibre – encontra d'ancians militans communistes, un sabent fòl, de putas, se tròba a far de pornografia per de caps d'èssers umans que subrevivon dins de potarons ! E lo narrator se questiona : Blaise Pascal, Vercingetorix ! L'istòria la granda, la pichòta.

Al mièg, un òme despoderat, malaut d’un cancèr. Sap que va morir. Fugís alara son mond e en rota per París s'arrèsta a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ?

Son aqueles darrièrs jorns que nos conta lo narrator.

Un dels grands romans de Joan Bodon qu'escapèt pas a la critica. Joan Larzac tre sa sortida comentava lo libre. Son tèxt se pòt legir aquí.

Una traduccion francesa d'Alem Surre Garcia es disponibla. Es editada dins la colleccion Passatge d'IEO Edicion.

Joan Bodon nasquèt a Crespinh lo 11 de decembre de 1920, moriguèt a l'Arabatch en Argèria lo 24 de febrièr de 1975. Marcat per l’imaginari del conte que n'eretèt de sa grand, son òbra toca a l'universals per la justessa e la scinceritat dels sentiments qu'analisa.

Son òbra uèi encara, e benlèu mai que jamai, pertòca los lectors : solesa, marginalizacion, exclusion son de pertot e per totes.

Extrach 1

Perqué davalèri a Clarmont ? Es a París que voliái anar. Mas n’aviái un sadol de me téner drech sul tren. Dempuèi Besièrs contra lo carrèu. Los rens me petavan. E seriá lèu mièjanuèch.

Clarmont-Ferrand, Clarmont d’Auvèrnha. Aquí o endacòm mai. Èri pro luènh ça que la del meu ostal. Degun me cercariá pas aquí.

Extrach 2

Cercarai pas mai de luchar. Ça que la contra qual tustar ? Aver agut un enemic, lo conéisser de còs, de nom. Tot lo meu vam m’auriá servit.

Una batèsta sens esper... Mas i a pas degun contra ieu. Contra qual aparar lo ben : l’eretatge que degun non vòl ?

Un enemic val un amic. Cadun pren l’autre per qualqu’un. Mas totes me prenián per res. Per ieu solament lo mesprètz, encara mens que lo mesprètz : l’indiferéncia sens onor.


Tròces de vida - Sèrgi Gairal

Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.

Hervé Terral - L'Occitanie en 48 mots

L'Occitanie en 48 mots L’Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral. Illustracion de cobèrta de Michel Iturria (IEO Edicion, 2014, 220 paginas, 14 èuros).

Hervé Terral es sociològ de l'educacion a l'universitat de Tolosa e autor de mantun libre sus la cultura occitana.

Aicí propausa de far melhor coneisse al lector contemporanèu la civilizacion occitana. Civilizacion d'ièr, de uèi. Per aquò aprofecha dels mots : 48. De los descriure, de los presentar, de los explicar, l'amena a definir los luòcs, los òmes, las valors que fan Occitània.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.