Dins Soubenis e Mescladis publicat en 1913 Justin Bessou tornava sul libre Besprados de l'ounclo Polito qu'aviá acabat mas qu'aviá pas encara poscut publicar (sortiguèt en 1923 après la siá mòrt en 1918). Tornam publicar çai-jos en occitan modèrne çò que ne disiá.

Sul libre Besprados de l'ounclo Polito

Dempuèi d'annadas dormís endacòm una de mas òbras qu'agèt, a son ora, lo bèl onor d'èsser desplegada tota entièra, pagina per paginas, sus las colonas d'un jornal de Rodés.

– Cossí donc a pas encara paregut ?

- Cossí ?

Per de bonas rasons.

Aquò's un aucèl fornhadon, mas mal atemporat d'a vegadas dins son parladís, e, permòias, quand a cresegut de prene la volada, s'es trobat engabiat... Lo plan que i està...

– Mas pr'aquò ?... pr'aquò ?...

– Aquò's un arbre tròp folhargut e tròp rebelut que se meritava d'èsser majencat e rebugat...

– A ! pardi, se vos atanben...

– Aquò's una arada mal escroissida que ne cal relaurar fòrças regas...

Per parlar drech e cort, l'òbra que disèm a besonh de reparacions.

Se n'aviá pro lèu ajut lo moyen, que me soi percurat a la fin coma ai pogut, lo trabalh reparador seriá fach n'a bel brieu.

Es acomensat pasmens e s'acabarà.

E coma, ni per tot, las Besprados de l'ouncle Polito son mon òbra la pus braba, la mai capabla de far conéisser Nòstre Sénher al pòple, aqueles recits en talvera d'Evangèli, qu'an pas la tòca, cèrtas, de revirar dins nòstra lenga las paraulas del Libre sacrat, anaràn, tard o lèu, decont devon anar, pervesits en règla del passapertot que lor serà pas refusat se plai al Bon Dieu e a la Santa Verge.

Justin Bessou


Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.